En els països més pobres, on l’analfabetisme és elevat, la gent desesperada està sotmesa a la manipulació dels poders públics i hi ha una manca de control independent a través dels mitjans i de les organitzacions professionals, els poders públics només s’enfronten a un feble control de la societat. Tendeixen a ser més dèspotes i corruptes, no perquè als pobres els importi menys el bon govern sinó perquè els manca dels mitjans per imposar disciplina als seus dirigents i obligar-los a complir la llei. Una trampa en la qual la pobresa causa mal govern i el mal govern causa pobresa; una doble espiral descendent la qual pot llevar a una privació tan extremada que l’Estat (...) no podria funcionar amb honradesa encara que ho volgués. El resultat pot ser un enfonsament en una espècie d’anarquia, com a Libèria, Serra Lleona i Somàlia(...)
Els països més pobres assoleixen nivells de corrupció més baixos quan es protegeixen els drets civils(...)
La corrupció és més elevada en els països productors de gas i petroli. Els recursos naturals, com el petroli, els gas, els diamants i altres minerals preciosos fomenten la corrupció degut a que els governs poden viure a costa dels beneficis obtinguts amb l’exportació sense haver de “pactar” amb les seves pròpies societats.
Jeffrey Sachs, ¿Quien puede con la corrupción?, El País 8-01-2006.
