Kosovo, un cas no
previst
A
la primavera del 1999 els aliats occidentals van atendre la demanda de l'OTAN a
Kosovo de bombardejant Belgrad, el primer atac aeri a una ciutat europea des
del final de la Segona Guerra Mundial.
En
ple desè aniversari de la independència de Kosovo, 114 estats dels 193 de l'ONU
han reconegut Kososvo com a estat, però encara no forma part de les Nacions
Unides perquè bàsicament la Xina i Rússia -vella aliada de Sèrbia- són membres
permanents del Consell de Seguretat i li barren el pas.
Kosovo
pot utilitzar l'euro. És agosarat dir que Kosovo tot i comptar amb el suport
geoestratègic dels Estats Units, és un estat ben estructurat en el sentit
europeu. De ser un protectorat internacional -establert el 1999 després dels
bombardejos de Belgrat i la rendició de Milosevic-, Kosovo ha passat a ser un
subestat o el que en podríem titllar de lumpen
polític. Kosovo és un dels països més corruptes i més pobres d'Europa.
Molt
tímidament Àustria ha començat a fer-hi inversions en agricultura. I Alemanya
hi ha obert una Volkswagen. Els beneficiaris continuen sent les elits familiars
que van controlar el protectorat i ara subestat. Kosovo ha sigut una font de
jurisprudència que potser algun dia servirà per emparar algun procés
emancipador: el 22 de juliol del 2010 el Tribunal Internacional de l'ONU amb
seu a l'Haia dictaminava que la independència unilateral de Kososvo no suposava
cap vulneració del dret internacional. Des d'aleshores l'estat espanyol,
pensant sobretot en Catalunya, no ha deixat de posar entrebancs a la projecció
internacional de Kosovo.
Llibert Ferri, Kosovo, un estat a mig
acabar, Ara 12.03.2018.
Sobre la sobirania
La sentència del Constitucional espanyol corregeix la decisió de tres cambres parlamentàries, la catalana i les dues espanyoles, i la ratificació en consulta popular als ciutadans de Catalunya. Les seves consideracions (...) no ofereix dubtes (...): en qüestió de sobirania només n’hi ha una, la de la nació espanyola, i només hi ha un intèrpret, per sobre de qualsevol parlament i qualsevol cos electoral, el propi Tribunal Constitucional.
(...) Potser no hi ha [matèria] més sensible, sobretot en un món en transició, que evoluciona (...) des dels mapamundis d’Estats nacionals sobirans, que es consideren a si mateixos subjectes lliures i iguals en els relacions internacionals i cuiden de la integritat territorial com el més preuat tresor, vers un altre món de perfils encara difosos en el qual les fronteres s’esvaeixen, les sobiranies es dilueixen i solapen, i accentuen els seus perfils les identitats culturals i religioses enfront a la uniformització que imposa l’economia globalitzada.
Lluís Bassets, Una temporada de sentencias, El País, 25-07-2010.
Qui té poder de legitimització
Com molts altres territoris amb aspiracions secessionistes, la República Srpska
Estats Units va refusar ahir qualsevol divisió del país: “De facto i de iure és inacceptable”, va dir el seu ambaixador a Bòsnia (...). “L’única via acceptables és la creació d’un estat més funcional que respongui a les demandes de la UE i la OTAN ”, va declarar al diari bosnià (...). És el missatge que Washington, el gran valedor de la independència kosovar, la llençat al món respecte a qualsevol altra brot secessionista. El dictamen del Tribunal Internacional de Justícia no és aplicable a “cap altra situació”, va recalcar el portaveu del Departament d’Estat preguntat peles seus efectes per a Euskadi o Catalunya. L’opinió dels jutges, va argumentar, es refereix a “fets propis de Kosovo”. El dictamen del més alt òrgan judicial de l’ONU afirma que Kosovo no va violar cap llei ni el seu règim legal al declarar-se independent.
Beatriz Navarro, Kosovo anima a los serbios de Bosnia a retomar la bandera de la secesión, La Vanguardia 24-07-2010.
El reconeixement de la legitimitat que implica la declaració unilateral [de la independència de Kosovo] no hauria estat pronunciat pel tribunal de La Haya sense el previ apadrinament d’Estats Units, efectuat pel vicepresident Joe Biden.
Jaime Arias, Eurodemocracia en juego, La Vanguardia 24-07-2010.
Si és com diuen, perquè es preocupen i no reconeixen Kosovo?
Al Govern no li ha fet cap gràcia que la sentència del tribunal de La Haya que avala la independència de Kosovo s’hagi produït en ple apogeu del debat a Catalunya i a Espanya sobre la sentència del Tribunal Constitucional que ha retallat l’Estatut. Però l’executiu al menys ha respirat alleujat perquè, al seu judici, la sentència de la Cort Internacional
A la Moncloa asseguren que la sentència del tribunal internacional, per començar, no té efectes vinculants. Però a més, creuen que no té efectes jurídics traslladables a cap altra territori o que serveixin com precedent a altres cassos, i molt menys a Catalunya o Euskadi, “Es tracte d’una sentència ad hoc, referida única i exclusivament al cas de Kosovo”, argumenten.
Espanya continua sent diferent
(...) En [la resolució aprovada ahir per l’Assemblea General de Nacions Unides], el Govern serbi opta per retirar la seva anterior condemna a la independència de Kosovo, deixar enrere les seves discrepàncies sobre el seu estatus jurídic i es mostra disposat a dialogar amb les seves autoritat sobre assumptes d’interès comú. (...)
Des que Kosovo va proclamar la seva independència, més de 60 països d’arreu del món, liderats per Estats Units, han reconegut la seva independència de Sèrbia. El Tribunal de Justícia de l’ONU va donar per bona la solució perquè no va trobar en el dret internacional "cap prohibició aplicable" a aquesta declaració unilateral (...). Sèrbia (...) ha optat per "acceptar" la sentència, encara que continua sense reconèixer-ho com Estat.
(...) Només Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia comparteixen la posició espanyola en l’UE.
Beatriz Navarro, España no reconocerá a Kosovo pese al giro serbio, La Vanguardia 11-09-2010.
