El cas del uigurs d'Urumqi (Xinjiang)



Aquest recent episodi ha estat molt tractat a la premsa i ha fet palès molts dels mecanismes apuntats a la taula continguda a Eliminació d’ètnies, nacionalitats i cultures minoritàries. Per aquest motiu s’analitza aquí, agrupat en els tòpics de:


 
Procediments generalitzats
La tensió entre els hans i el uigurs a Xinjiang es ve gestant de fa trenta anys. La regió (...) té una gran importància com a porta a Àsia Central. A més, és un filó d'hidrocarburs: per ella hi passa un gasoducte del qual depenen megalòpolis xineses (...). Pekin és conscient que  Xinjiang, com Tibet, és un polvorí nacionalista, i porta des de 1978 fomentant l'emigració de hans a la regió. El 1957 els uigurs eren un 94% de la població; avui són menys del 50%. Els uigurs asseguren que l'administarció regional està presa pels hans, i que la seva cultura i religió són vulnerades. Els col·legis –denuncien com exemple- cada vegada imparteixen menys classes en uigur i més en mandarí. Pekin al·lega que, gràcies a la inversió que han realitzat a Xinjiang, d'ençà els anys 50 la pobresa s'ha reduït a la meitat. I assegura que els independentistes uigurs mantenen vincles amb grups terroristes.
Xinjiang, ¿Colonización o desarrollo?, La Vanguardia 20-08-2010.