Eslovàquia-Hongria
En la carretera de Bratislava, tots els rètols indiquen “Sturovo”. Però (...) a la petita localitat frontera [diuen]: “això no és Sturovo. Això és terra hongaresa i aquest poble es diu Parkany”.
Perquè així aquesta població (...) es va dir fins 1948, quan es noves autoritat txecoslovaques, com van fer en tants pobles i ciutats veïns, van imposar un nom cristal·linament eslovac per a que quedés clar qui manava allí (...). El 1991, havent ja caigut el règim comunista, els seus habitants van votar en referèndum recuperar l’antic nom. El govern s’hi va negar.
A Sturovo/Parkany, el 70% dels 11.000 habitants són hongaresos i aquesta és la llengua que se sent pels carrers. (...) [En les] eleccions legislatives d’Eslovàquia la majoria de vots aquí van anar per als partits hongaresos. (...).
Eslovàquia va formar part de la Gran Hongria fins el tractat de Trianón de 1920. Una important minoria hongaresa (mig milió avui, el 10% de la població) es va quedar a Eslovàquia. Paradoxalment, d’ingrés a la UE d’ambdós països no ha dut l’esperada reconciliació. (...)
El Govern [eslovac del socialdemòcrata] Fico ha impulsat diverses lleis que apunten a la minoria hongaresa: la lingüística, que multa l’ús d’idiomes minoritaris, o la patriòtica, que obliga a les escoles a fer sonar l’himne nacional a principi i final de curs (...) i a penjar la bandera i altres símbols. [El conservador] Orban ha replicat a Hongria amb una llei que concedeix la ciutadania als hongaresos de l’estranger. Bratislava ha reaccionat amb una llei (...) que prohibeix la doble nacionalitat. (...)
A Sturovo (...) “Eslovacs i hongaresos convivim en harmonia (...). En la vida real no hi ha problemes, només política”. (...) “El que necessitem són llocs de treball, carreteres. El Govern només es gasta els diners en el nord i aquí, res” (...).
A l’aparador (...) hi ha un estricte bilingüisme. “Com marca la llei: en eslovac primer i més gran (...)”.
(...) Va ser en la retirada nazi quan Parkany va perdre el pont que l’unia amb la ciutat d’Esztergrom, a l’altra riba del Danubi. No va ser fins el 2001 que el pont va ser reconstruït amb fons europeus. (...)
G. Saura, “Esto es tierra húnra”, La Vanguardia 13-06-2010.
