L'italià Silvio Berlusconi, el romanès Mircea Geoana i Carlos Veiga de Cap Verd tenen quelcom en comú. Van perdre unes eleccions després de guanyar en el territori dels seus respectius països. El vot dels seus conciutadans de l’estranger els va tombar (...)
El vot a l'exterior te "més un sentit romàntic que influència en els resultats" (...)
En general, prima aquest valor simbòlic, d'alimentar el sentiment de pertinença dels absents.
(...) un dels principals especialistes internacionals en eleccions va advertir fa gairebé una dècada del "problema seriós" que sorgeix si el vot dels residents a l'exterior defineix els resultats, ja que aquests "es tornen molt controvertits". Rainer Bauböck, teòric de la ciutadania transnacional, també ha alertat dels problemes de legitimitat que es creen. (...)
Els detractors del vot exterior argumenten que els residents a l'exterior no patiran el producte de les seves decisions i solen vincular el dret al sufragi al pagament d'impostos en el país. Els partidaris esgrimeixen les aportacions de la diàspora, a través de les remeses i, sovint, en la lluita per la democràcia, alhora que reivindiquen el seu interès per tenir veu a la pàtria. El debat està sempre condicionat pels càlculs dels partits sobre la inclinació dels vots procedents de l'exterior.
Freqüentment, les eleccions a l'exterior estan presidies per les sospites de frau, especialment quan el vot s'efectua per correu, com a Espanya. (...) a Galícia, la diàspora aporta el 13% del cens.(...)
Fa més de cent anys que Austràlia i Nova Zelanda van autoritzar als seus mariners a votar des de l'exterior. Però el primer gran impuls va arribar amb les guerres mundials, quan Canadà, Estats Units i altres països van organitzar eleccions al front. Una segona onada es va registrar en la dècada dels 70, quan Estats Units ho va aprovar pels civils, França va instaurar el sufragi en urna, Portugal va crear una circumscripció per als emigrants i Espanya ho va implantar, amb moltes limitacions, el 1977.
Anxo Lugilde, El discutido voto de los emigrantes, La Vanguardia 14-12-2009.
Els emigrants
L'emigració ha estat objecte d'una descarnada manipulació política amb fins electorals des que el 1976 el Govern d'Adolfo Suárez va permetre per primera vegada participar a els residents a l'estranger, al que va seguir una evolució marcada pel frau, provades votacions de muertosy augment artificial del volum de un sufragi en general molt favorable al partit governant a Espanya. (...) Espanya porta més de cent anys discutint si els expatriats tenen dret a intervenir en la política nacional. (...) a Espanya, el 1995, es va aprovar una reforma que va duplicar el cens, al qual van ser incorporats diversos milers de morts, segons ha reconegut la Junta Electoral.
Jordi Barbeta, La reserva electoral, La Vangardia 17-01-2011.
