La rebel·lió del uigurs a Urumqi (...) també aflora la insatisfacció d’algunes nacionalitats minoritàries i també dels han respecte a l’aclaparador paternalisme governamental que no entén una altra clau de relació que no sigui la merament econòmica o diluent d’una identitat considerada, en termes generals, poc evolucionada i incapaç d’acompanyar el ritme de canvi que imposen els nous temps.
L’empenta desenvolupista és assumit per la majoria han com un element modernitzador (...). En aquest procés, el propi govern ha incentivat la colonització de les àrees més endarrerides del país, no per casualitat amb predomini de presència de nacionalitats minoritàries (...).
(...) els protagonistes del canvi són, en la seva majoria, immigrants procedents d’altres zones de la Xina que poc a poc van reduint a pura anècdota el tradicional modus vivendi local. La conquesta de l’Oest promoguda pel Govern xinès fa una dècada ha marginat la importància de les col·lectivitats nacionals locals, i s’ha apropiat del canvi sense que els seus teòrics beneficiaris puguin sentir-se part d’aquest, convençut que aquests ho celebrarien sense piular.
Canviar el model de desenvolupament (...) no només significa prestar més atenció al medi ambient o a la innovació tecnològica, sinó que ha de suposar també concedir major importància al factor social, una dimensió ja a l’agenda, però que no pot ignorar les perspectives culturals i identitàries que puguin tenir altres nacionalitats amb altres concepcions del desenvolupament arrelades al seu territori i la seva forma de ser, i que avui poden sentir-se arraconades o simplement menystingudes.
Xulio Ríos, La clave uigur, La Vanguardia 16-7-2009.
