L'ocupació per Israel de Cisjordània, Gaza i l'est de Jerusalem va crear una situació d’abús contra tota llei. Que l'ONU hagi estat fecunda en dictar resolucions en contra no ha servit de res. (...)
(...) La construcció de gairebé 700 quilòmetres d'un mur de vuit metres d'alt separa a prop de 210.000 palestins de les seves terres de conreu, dels seus llocs de treball, assistència mèdica o ensenyament. Però n'hi ha més: el mur deixa de la banda israeliana un elevat percentatge de territori palestí que pot passar de fet a ser annexionat per Israel si el que es pretén és establir el fet consumat d'una total separació mentre no s’assoleixi la pau.
Aquesta situació inacceptable ha ocasionat que l'Assemblea de l'ONU la transmeti al Tribunal Internacional de Justícia, encara que en aquest cas el seu dictamen no pot ser vinculant. (...) Som, segurament, davant d'un altre episodi d’impotència. S’endevina que és així (...) perquè aquest és també el criteri d'Estats Units i dels governs europeus emparant-se en l’apreciació que no és un assumpte d’incumbència de la justícia sinó de gestió política.
Carlos Nadal, El muro de la impotencia, La Vanguardia 29-02-2004.
Les vicissituds internacionals d’un pretendent nou Estat (i avís per a navegants)
En la Jerusalem oficial defineixen el creixent reconeixement internacional de l’Estat de Palestina com la “intifada de seda”. Pocs a Israel se’n van adonar del reconeixement anunciat per Brasil, Argentina i Uruguai a principis de desembre (...). Equador, Xile i Mèxic ho estan sospesant.
Per altar banda, deu països de la Unió EuropeaLa Vanguardia fonts diplomàtiques israelianes. (...)
El director general de la cancelleria israeliana (...) dilluns va trametre un telegrama urgent a totes les representacions diplomàtiques israelianes en el món, demanant als embaixadors que “inverteixen els seus esforços per boicotejar l’intent del Govern de ramal d’aconseguir un reconeixement unilateral del seu Estat per part dels diferents països de l’ONU”.
Henrique Cymerman, Israel afronta el reconocimeinto de Palestina por cuatro países, La Vanguardia 23-12-2010.
La setmana passada Fayad [primer ministre de Palestina] va subratllar que no és necessari declarar un Estat, ja que Yasir Arafat ho va fer el novembre de 1988 a Alger i va obtenir el reconeixement de 94 països (tot i que no de l’ONU). El primer ministre palestí opina que l’Estat “ha de ser construït amb fets i institucions, i no amb paraules”.
La estrategia de Salam Fayad, La Vanguardia 23-12-2010.
Economia en conflicte
L'economia israeliana no és aliena al conflicte amb els palestins. Alguns empresaris es lamenten de la imatge distorsionada que es dóna a l'exterior d'Israel i asseguren que els prejudicis dificulten fer negocis fora, especialment a Europa. "En alguns països hem perdut oportunitats de negoci pel simple fet de ser una empresa jueva" (...).
David Fernández, Condenados a innovar, El País 28-11-2010.
