El que anomenem democràcia és un sistema de govern recent, i per això convé conèixer alguns dels sistemes de govern anteriors.
Sis mil anys de maharajàs.
Creient-se “divins”, feien gala d’una demostració extravagant de tresors i possessions que els feia viure en un món apart.(...) Vivien de la terra i de les immenses fortunes amassades durant generacions a costa dels seus súbdits.(...)
Els maharajàs encara avui són respectats (...) seguint una institució que va perdurar 6.000 anys i va viure moments de gran apogeu. La generació actual d’aquesta dinastia principesca està redefinint el paper que vol desempeñar en la societat en la que van viure els seus avantpassats durant centenars d’anys.(...) L’hereu del llegat de Kapurthala creu que “hem de formar part d’una comunitat en la qual hem viscut durant generacions i ajudar-la, però ja no podem imposar-nos sobre els altres perquè la gent no ho acceptaria mai. Ara la Índia els pertany. Hi ha un vincle important entre els maharajàs i els ciutadans. La gent confia en aquest vincle. Potser més del que confien en els polítics”.
Alguns empresaris milionaris (...) són coneguts a la Índia com els nous maharajàs. Pertanyen a una nova dinastia, una elit poderosa que controla els conglomerats d’empreses més importants del subcontinent (...). Noves fortunes amassades per ells mateixos i no heretades.
(...) Antigament els poder [dels maharajàs] es basava en controlar la terra; avui controlen la infraestructura econòmica de la Índia. Hi ha alguna diferència?
Maba Akhtar, Maharajàs, el fin de las Mil i una noches, Els País semanal 14-06-2009.
