Theodore Roosvelt, president d’Estats Units a principis del segle XX,va declarar solemnement el 1904 (...) “Una mala conducta crònica o una impotència que doni per resultat un relaxament general dels llaços de la societat civilitzada pot requerir la intervenció d’alguna nació civilitzada a Amèrica, així com en altres llocs”.
(...) La doctrina [del president Woodrow] Wilson va donar per descomptat que Estats Units només toleraria cert tipus de govern a Amèrica Llatina. Els dictadors militars quedarien fora, al igual que els revolucionaris. Estat Units, doncs, es reservava el dret a utilitzar la força contra els règims que considerés inacceptables. (...)
La gran missió democratitzadora va tenir un home clau en William McKinley (...) el qual va annexionar Filipines entre els segles XIX i XX. La victòria nord-americana contra les tropes espanyoles a Cuba i Filipines va ser ràpida (...). Però la rebel·lió d’Emilio Aguinaldo va començar només publicar-se el tractat de París, el qual va estipular la cessió de Filipines a Estats Units a canvi d’uns vint milions de dòlars. Theodore Rossvelt, sent vicepresident, va equiparar els filipins amb els apatxes i a Aguinaldo amb Toro Sentado (...). Però la guerra també va suscitar una gran oposició a Estats Units, on la crítica de Mark Twain va obrir el camí a futures generacions que no combreguen amb el costat fosc de la gran missió. (...)
El 1935, el general Smedley D. Butler, el marine més condecorat de la seva generació, va escriure una de els crítiques més severes a la política exterior nord-americana de la primera meitat del segle XX: “Vaig col·laborar en fer d’Haití i Cuba llocs decents per a que els nois del National City Bank recaptessin els ingressos. Vaig contribuir a la violació de mitja dotzena de repúbliques centreamericanes per al benefici de Wall Street (...) Vaig ajudar a netejar Nicaragua per al banc internacional Brown Brothers el 1909-1912. Vaig descobrir la República Dominicana per als interessos sucrers el 1916” (‘Maverick marine’, 1987).
Barak Obama va ser aplaudit fa un mes a l’Assemblea General de l’ONU quan va afirmar que “cap nació pot tractar de dominar a una altra; cap ordre mundial que posi a un país o a un grup pel damunt d’un altre pot perdurar”. (...) “La democràcia no pot imposar-se per cap nació des de fora, i Estats Units ha estat selectiu en el passat, i amb freqüència, en la promoció de la democràcia”, va admetre. Però Obama també va deixar caure en el seu discurs: “Estats Units jamai renunciarà en qualsevol lloc del món al dret dels pobles a decidir el seu propi futur”. (...) l’Assembla General es va fer llavors completament muda.
Xavier Batalla, La gran misión, La Vanguardia 31-10-2009.
