5.6 Participació ciutadana


(...) estem en uns moments en que els models tradicionals estan canviant i és la joventut la que porta noves eines per fer política. (...) El 27,5% [d'entre 15 i 29 anys] diu pertànyer a alguna [associació] actualment (...).
Els seus percentatges de participació en partits polítics són molt baixos, tot just el 1,3%. És més gran conforme augmenta l'edat i són més els xicots que les xicotes els que s’afilien a partits polítics (un 1,6% davant el 0,9%)(...).
El 28% té o ha tingut vinculació amb alguna organització voluntària, un 10% col·laborant actualment i un 18% en el passat. Al contrari que en el cas de les associacions, els partits i els sindicats, l'activitat voluntària és més freqüent entre les xicotes (11,6%) que entre els xicots (8,6%) (...).
(...) el sector juvenil mostra nivells més alts de confiança, eficàcia política interna i competència individual. La joventut vol actuar i té clares les regles del joc. Creuen en la legitimitat de la democràcia (...).
Si estan d'acord amb un model democràtic i vivim en democràcia, ¿per què no participen més? La forma de fer política no s'ha modernitzat. La gent jove no es veu representada, no sent que les seves preocupacions siguin les mateixes que les de les persones que estan en política. En les estructures de poder, encara hi ha molt masclisme i un cert caràcter gerontocràtic que allunya a la joventut de la política. Per participar en els partits, la gent jove reclama que siguin més oberts, més democràtics i que incorporin noves formes de participació més properes al ciberactivisme que a la militància clàssica. Els partits van evolucionar des de partits de classes i de notables a partits de masses (...).
Una democràcia té sentit si és participativa. I és aquí on les noves tecnologies estan exercint un paper importantíssim. (...)
Les i els joves utilitzen eines tecnològiques per fer política. Ha fet 'hackmeetings', el que permet la formació de grups locals que deriven en 'hacklabs'. Aquests grups representen part significativa de la joventut activa i creativa, i l'unió de tecnologia i acció política.
(...) No hi ha compromisos eterns, ni s'adopten colors politics fixos. Els joves es mouen i la política tradicional és massa estàtica pel seu gust.
Potser hem estat fent les preguntes incorrectes o no hem entès les respostes de les preguntes. ¿La joventut actual és apàtica, indiferent amb la política? Sí i no. Sí amb els models tradicionals, i no perquè té molt a dir, molt a demanar i molt a oferir. És la més qualificada, la menys violenta, la més compromesa i la més solidària que hem tinguts en els darrers temps. I volen fer política.
Gabriel Alconchel Morales, Jóvenes y política, La Vanguardia 28-03-2010.