L'Audiència Nacional ha acordat concedir la nacionalitat espanyola per residència a un membre del moviment religiós Tabligh Jammaat (Congregació per a la Propagació de l'Islam) al qual el Govern li va denegar el 2006 per informes del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en el qual es tachaba a aquest grup de secta segregacionista i contràia a la integració social.
La sentència revoca la decisió de la Direcció General dels Registres i del Notariat i senyala que la pertinença al 'tabligh'no ha impedit a l'empresari (...) "una integració real i efectiva en la nostra societat". (...) El Ministeri de Justícia ha recorregut la sentència: els serveis d'intel·ligència aportaran nous informes (...).
(...) El Ministeri de Justícia ha denegat a nacionalitat a membres del 'tabligh' a Sevilla, Múrcia i Huelva, sempre pels informes negatius del CNI sobre aquest moviment. (...)
L'empresari marroquí (...) va sol·licitar la nacionalitat el 2006, i (...) la directora general e Nacionalitat , va refusar la seva petició "tenint en compte que no ha justificat suficient grau d'integració a la societat espanyola, ja que és membre actiu del moviment 'tabligh'.
La negativa donava una visió negativa i excloent d'aquest corrent i deia així: "El moviment 'tabligh' professa un islam conservador i fonamentalista aplicant a una visió intransigent de les regles coràniques i perseguint la seva imposició en tots els ordres de la vida. Això comporta la propagació d'una conducta segregacionista respecta a la societat no musulmana, dintra la qual no té cap interès en integrar-se. La integració social no es deriva exclussivament del coneixement de l'idioma sinó de l'emancipació del règim de vida del sol·licitant amb els principis i els valors socials, el grau d'implicació en les relacions econòmiques, socials, culturals i l'arrelament familiar".
L'advocat va recòrrer, argumentant que la negativa a concedir la nacionalitta al seu client vulnera la Cosntitució, en la qual es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte; però el seu recurs no va prosperar. La sentència que ara reconeix el dret a la nacionalitat cita els informes del CNI (...), però destaca que pot "haver diferents graus d'intensitat en cada subjecte". "No s'ahuria de descartar que simpatitzants o membres en actiu d'aquest moviment puguin demostrar la seva integració en lasocietat". I afageix: "El recurrent ha presentat una intensa activitat probatòria destinada a demostrar la seva completa integració en la societat espanyola des d'una perspectiva familiar, social i laboral".
José María Irujo, Los jueces coceden la nacionalidad a musulmanes rechazados por el CNI, El País 28-03-2010.
