El Senat del Reino de España

(...) qualsevol reforma en profunditat de les comeses de la Cambra passa necessàriament per un gran acord entre socialistes i populars. (...)

Fonts de la presidència del Senat no dubten en assegurar que, tard o d’hora, la qüestió territorial acabarà per apoderar-se de la vida política del país. I que resoldre l’engalza de les diferents Espanyes serà el nus gordià de la democràcia espanyola. (...) tots els senadors consultats per La Vanguardia no tenen dubtes que el futur [de la Cambra] passa necessàriament per potenciar els seus aspectes de representació territorial en detriment del seu exercici com Cambra de segona lectura.

En la rebotiga de ela paràlisi d’aquesta reforma tan reclamada com congelada en el present s’hi troben les tensions entre el centre i la perifèria peninsular. Les sempre complicades relacions entre les direccions dels grans partits i les crescudes baronies que cada cop mostren menys temor en defensar el propi encara que això els proporcioni problemes amb els seus companys de sigles a  Madrid.

Perquè (...) la major representació territorial implica sempre una reducció de la representació partidària. Territoris contra partits subjau en el fons d’una reforma tan reclamada com incòmoda.

Luis Izquierdo, Reformas en el Senado, , La Vanguardia 30-08-2010.