Cap 5 - Cobrir riscos i proporcionar defensa contra les adversitats precisa d’un cert nombre d’individus, de la distribució de les activitats, del repartiment dels resultats. Tot això precisa d’una organització pactada de com avaluar, decidir, escollir.
Les diferències entre els individus de l’apreciació del cost-benefici de les activitats i dels resultats és una font de tensió que precisa d’alguna forma de control i regulació, actualment assignat al poder polític.
El pes de la història pre-democràtica
L’Estat d’Israel
(...) L’amenaça real per a la democràcia israeliana aquests dies sorgeix sobretot del sector religiós israelià. Procedeix tant del sector dels nacionalistes religiosos, molts d’ells colons i oficials de l’exèrcit, com del sector dels extremistes ultraortodoxes de tot tipus, per als quals el poder a l’Estat d’Israel ha d’estar supeditat a les lleis religioses i als dictàmens dels rabins.
Per descomptat, s'han d’evitar les acusacions generalitzades. La major part del sector religiós en les seves dues vessants, ultraortodoxe i nacionalista, continua fidel a l’Estat i a les seves lleis, però la democràcia com a forma de decisió final i última és molt problemàtica per al jueu religiós. Durant milers d’anys de diàspora, el jueu ha mancat de l’autoritat d’un altre jueu, encara que estava sotmès al no jueu, però tampoc era habitual entre els jueus una autoritat religiosa com la del Papa per als catòlics. Els jueus dispersos elegien la seva autoritat religiosa, a la qual estaven disposats a escoltar. Per això, el marc polític que actua segons les normes democràtiques des de la base de l’Estat és una novetat radical per als jueus, una novetat del segle XX. La possibilitat que les lleis del Parlament per majoria de vots puguin doblegar les lleis de la Torà o els dictàmens dels rabins continua sent quelcom revolucionari per als jueus religiosos.
Mentre molts pobles que han arribat des d’un règim dictatorial a un règim democràtic poden tendir novament en èpoques de crisi al centralisme dictatorial, a Israel el que amenaça la democràcia és tornar a l’anarquia.
Abraham Yehoshua, Rabin como símbolo, La Vanguardia 5-11-2010.
