Li, que pertany a l’ètnia han, va arribar a Urumqi fa tres anys cercant una vida millor. “Aquesta terra presenta moltes oportunitats, s’està desenvolupant amb molta pressa”. (...) diu que no té contacte amb uigurs, els pobladors musulmans de Xinjiang, que posseeixen el seu propi idioma d’origen turquí. “No puc comunicar-me amb ells. Quan parlen xinès, no els entenc”.
Li és un dels milions de hans que en les darreres dècades han emigrat a Xinjiang, des d’altres parts de la Xina , en el marc de la política del govern central d’incrementar la presència d’aquesta ètnia a la regió. El procés ha diluït any rere any l’antiga majoria uigur en aquesta zona agrícola i ramadera de 20 milions d’habitants, de gran importància geoestratègica (...) i amb importants recursos minerals.
El 1949, quan l’Exèrcit Popular de Alliberació xinès va ocupar Xinjiang i va posar fi a la independència que gaudia part de la província amb l’anomenada Segona República del Turkestan Oriental (1944-1949), els uigurs representaven el 74% dels habitants de Xinjiang, i els hans, al voltant del 6% (...). En les dècades de 1950 i 1960 el Govern va enviar ingents quantitats de hans a aquesta zona de l’oest de la Xina per desenvolupar projectes hidrològics i explotacions minerals. La continua afluència de hans i la presa del control polític i econòmic han generat un gran descontentament entre els musulmans, malgrat del desenvolupament que ha dut a la regió (...).
Molts uigurs consideren que Pequin reprimeix la seva cultura i llibertat religiosa, i acusen de discriminadors i imperialistes als hans. Aquests es queixen, en canvi, que la política central d’autonomies ètniques els descrimina a ells, i afirmen que els uigurs viuen ara molt millor. El govern tem el que anomena el “separatisme” i “l’extremisme religiós” d’alguns uigurs.
L’alteració de l’equilibri ètnic ha estat una font contínua de tensió i, ocasionalment, de greus xocs, com l’èxode de 60.000 uigurs i kazacs a la Unió Soviètica el 1962 (...).
“Xinjiang té petroli, gas, or, carbó. Aquesta és la nostra terra, però el uigurs no ens en beneficiem d’això”, diu un veí enutjat.
José Reinoso, La paz(turbulenta) de Li Yongcheng, El País 12-07-2009.
