El dur enfrontament entre la policia i els indígenes de la selva amazònica [del Perú] pel control dels recursos naturals (...) ha desencadenat una greu crisi política (...).
La revolta indígena es va iniciar el 9 d’abril arrel de la privatització de les terres comunals que pretén el Govern. Aquestes terres són riques en petroli, gas, minerals i fusta. [El president Garcia] (...) ha dividit en lots el 70% de l’Amazònia peruana amb l’objectiu de vendre-la a inversors estrangers.(...)
El conflicte fa palès l’enfrontament entre dos models antagònics d’Estat. Els indígenes de 65 tribus lluiten contra lleis aprovades per decret, sense debat parlamentari, que donen via lliure a l’explotació dels recursos naturals sense cap benefici per a ells.
Els més pobres entre els pobres se senten agredits i exclosos. Han dirigit la protesta contra les explotacions d’hidrocarburs, l’extracció de zinc, coure, or i plata, així com la tala d’arbres, que perjudiquen la conservació de les terres en les quals viuen de fa mil·lennis.
Joaquim Ibarz, Petróleo y gas tiñen de sangre la Amazonia peruana, La Vanguardia 10-06-2009.
