5. El poder polític

Aquest apartat, junt amb els econòmics, són els més extensos del bloc.

Un parell d’articles ens iniciaran al tema.

Una opinió d’expert

No pot ser que els problemes de la humanitat els decideixin només uns pocs. No podem tolerar que els grans temes els gestionin a curt termini i de forma miop un petit grup de països. Hem d’acabar amb la plutocràcia.

Isidre Ambrós, entrevista a Federico Mayor Zaragoza, “Hay que apostar por una cultura de paz”, La Vanguardia 6-03-2006.

Sis mil privilegiats: una xifra a recordar

Étiennne de la Boétie (1530-1563) (...) mostra, en les trenta-tres pàgines [ del ‘Discurso de la servidumbre voluntaria’] els amagatalls de la tirania i la servitud voluntària dels pobles vers el tirà. Diu: “No es creurà al principi, però és veritat que sempre són cinc o sis els que mantenen al tirà, quatre o cinc els que per a ell mantenen a tot el país en servitud (...) Aquest sis tenen a sis-cents que prosperen sota la seva protecció i fan amb aquests sis-cents el que ells fan amb el tirà. I aquests sis-cents tenen sota d’ells a sis mil. Als quals han atorgat privilegis i als quals fan que se’ls doni o el govern de les províncies o el manegament d’aquestes amb la finalitat que afavoreixin la seva avarícia(...) Gran és el seguici que ve darrera de tot això(...)”

I així continua desvetllant els processos pels quals, els ciutadans es converteixen en serfs de voluntat pròpia.

Remei Margarit, Servidumbre voluntaria, La Vanguardia 28-02-2009.

Els temes del Poder polític, els quals contenen diversos sub-temes i articles que s’enumeren en cada un d’ells, són:

5.1 Governs pre-democràtics

5.2 Els Estats

5.3 La democràcia

5.4 Mecanismes de manteniment del sistema
5.5 Una persona un vot, o més d'un? 
5.6 Participació ciutadana
5.7 Dictadures

Articles relacionats: Les estructures de poder, Les armes i les forces armades

Esclat de la desigualtat econòmica

Donald Trump

L'elecció de Donald Trump va portar a evocar l'amoralitat dels últims dirigents romans com una de les causes del seu declivi. Tanmateix, totes les anàlisis assenyalen un factor comú a què fins ara s'ha fet menys atenció: l'esclat de la desigualtat econòmica i el paper corrosiu del dines en la vida política, tant el últims anys de l'imperi romà com a l'Amèrica actual.

El paper dels diners al nostre sistema polític significa que les veus dels més rics ressonen amb més força als passadissos del Congrés i la Casa Blanca que les de la gent comuna.

Com als EUA, Roma es va enfrontar a l'aparició d'una enorme bretxa entre els seus ciutadans més rics i tots els altres.. Entre les causes del declivi, destaca l'erosió de la integritat de les institucions derivada de l'avarícia de la classe política. Molta de la riquesa obtinguda de les noves províncies es va concentrar en una nova classe emergent de famílies superriques, mentre el nivell de vida de la classe mitjana s'estancava i les reformes electorals i de redistribució de la riquesa eren bloquejades.

El 2018, els 400 americans més rics del país van pagar per primera vegada menys impostos que la resta de ciutadans.

La corrupció és absolutament legal en la democràcia dels Estats Units. El cost de les campanyes electorals es va dispoarar els últims temps de la república romana. Als EUA tots els cicles electorals recents han estat més cars que els anteriors, en especial des d'una sentència del Trbunal Suprem, que va eliminar els límits al finançament de campanyes per part d'empreses privades. Aquest i altres sentències van facilitar la injecció de diners corporatius a les campanyes dels candidats.

El cicle electoral actual és diferent. Tots els precandidats demòcrates han fet alguna mena de promesa per rebutjar, poc o molt, les donacions corporatives. És indicatiu de l'afartament dels votants del paper que els diners han tingut. Els diners no són garantia d'èxit electoral, però sí una precondició perquè una candidatura sigui viable.

Beatriz Navarro, Una democràcia per a rics, La Vanguardia 1-12-2019.

Violència, i sense oportunitat

Elena Poniatowska, de 86 anys, és autora de La noche de Tlatelolco. Publicat el 1971, és el llibre de referència sobre el moviment estudiantil mexicà del 1968.

Els joves de la UNAM eren conscients del que passava a París i a San Francisco, i tant que sí. Som molt a prop dels EUA, la seva influència és gran. Hi va haver moviments estudiantils a tot el món. Els joves es preguntaven quina classe de país estaven heretant dels seus pares. Tenien aspiracions que no eren complertes per un món injust.

El Govern havia decidit gastar els diners de tots en els Jocs Olímpics. Va ser el primer país d'Amèrica Llatina escollit com a seu olímpica i el Govern volia fer una molt bona impressió internacional. I els estudiants estaven impedint amb els seus mítings que es transmeties aquesta imatge de país pròsper. Els estudiants van trucar als hotels dels corresponsals que venien a cobrir els Jocs Olímpics perquè coneguessin el veritable Mèxic. Que era el de la pobresa i la corrupció.

Van decidir esclafar la protesta amb força militat per ser un règim autoritari i insegur de si mateix. Avui la violència afecta els joves: hi ha moltes armes, la pistola aquí és un símbol de masclisme. Hi ha narcotràfic. Però no és només la violència el problema, els joves no tenen gaires oportunitats.

Vaig decidir escriure 'La noche de Tlatelolco' perquè no es podia publicar res als diaris. Vaig guardar els articles que vaig fer. I vaig publicar el llibre així que hi va haver la possibilitat. Hi va haver censura abans i després però el llibre ja circulava sense problemes.

Ciutat de Mèxic. Enviat especial. Entrevista a Elena Poniatowska, autora de 'La noche de Tlatelolco'. "El triomf d'Obrador està lligat als fets del 1968", La Vanguardia, 30-09-2018.

Matar estudiants per intimidar tothom

Després de la mort d'entre 300 i un miler d'estudiants, els activistes septuagenaris coincideixen per primera vegada a dir que els seus companys no van caure debades.

El motiu del canvi d'ànim és la victòria a les presidencials de juliol del veterà líder d'esquerra Andrés Manuel López Obrador, conegut com a AMLO. "Hi ha un fil conductor: sense els fets del 68, AMLO no hauria tingut 30 milions de vots". "Igual que el Maig del 68 va ser el principi de la fi per a De Gaulle, allò va trencar la columna vertebral del PRI (Partit de la Revolució Institucional).

Reconstruir l'any històric davant un públic d'uns vint anys: primer, la mobilització de fins un milió d'estudiants i treballadors, la marxa silenciosa que va acabar amb una concentració al Zócalo amb més d'un milió de persones, i la decisió del president Gustavo Díaz Ordaz de desplegar l'exèrcit i un centenar de franctiradors. El 1968, dues setmanes més tard a l'estadi olímpic els atletes afroamericans van aixecar els seus punys contra el racisme.

Una pregunta és òbvia. Si el 68 va trencar l'espina dorsal del règim priista, per què s'ha hagut d'esperar 50 anys per fer un canvi? Hi va haver altres matances, execucions extrajudicials, frau electoral.

Els supervivents del moviment del 68 que van optar per prendre les armes és un altre fil conductor que uneix Tlateloloco i la situació actual. Si l'enemic del 68 eren policies i militars, ara el que acovardeix la joventut mexicana és la delinqüència més o meus organitzada que segresta, extorsiona, roba, atraca, assassina i viola desenes de persones cada any, la majoria menors de 30 anys.

Tenim més drets que aleshores, però amb escasses oportunitats d'aconseguir feina raonablement remunerada, els joves també són el  planter per als narcotraficants. Fins i tot hi ha delinqüència organitzada al mig del campus principal de la UNAM.

L'ús d'un Estat paral·lel per combatre la resistència estudiantil aleshores és la clau per entendre el poc estudiat trànsit de la violència política a la violència criminal. Es va crear la Direcció Federal de Seguretat per combatre la guerrilla. Els seus agents van rebre impunitat, que van aprofitar per enriquir-se regentant prostíbuls, cantines i protegint delinqüents comuns.

El fil conductor de la violència política del 1968 a la violència criminal del 2018 és el que va passar el setembre del 2015 a l'estat de Guerrero, on van "desaparèixer" 43 estudiants d'una escola de formació de professors que havien aprofitat l'imminent aniversari de Tlatelolco per assistir a una protesta contra la corrupció a la universitat.

Molts joves coincideixen: El 1968 van enviar a matar aquells estudiants per intimidar tothom i avui dia continua passant el mateix.

Andy Robinsom, Cicatrius d'una matança, La Vanguardia, 30-09- 2018.

La desigualtat, culpa de la socialdemocràcia

El francès Thomas Pikety ara torna amb un altre volum enciclopèdic titulat Capital i ideologia. Afirma que la desigualtat no és una causa ineluctable de la globalització i la tecnologia, sinó sobretot una qüestió ideològica i política. Acusa la socialdemocràcia d'haver-se convertit en el partit dels titulats i proposa un federalisme europeu i un nou socialisme amb participació dels obrers en el govern de les empreses i impostos molt progressius perquè circuli el capital.

Ja hi ha hagut èxits en el socialisme, als països socialdemòcrates, i grans fracassos als comunistes. Avui països  postcomunistes com Rússia i la Xina són els millors aliats de l'hipercapitalisme.

Justo Barranco, "Si l'organització d'Europa no canvia, hi haurà més Brexits", La Vanguardia 12-12-2019.

Itàlia a l'Àfrica

Itàlia a l'Àfrica

L'exèrcit italià va portar uns quants caps de bestiar al nord de l'Àfrica i, el1887, el virus de la pesta bovina es va escampar per tot el continent, des d'Eritrea fins a Sud-àfrica, va provocar la mort d'una àmplia varietat d'animals i en alguns casos va aniquilar el 95% dels ramats.

Va infectar antílops, nyus i altres herbívors de tot l'ecosistema. L'impacte no es va limitar als animals. Com que són herbívors i en van morir moltíssims, això va repercutir en la vegetació: van créixer arbres en llocs on se'ls haurien menjat. En altres llocs, el fet que el bestiar hi deixés de pasturar va crear un hàbitat molt atractiu per a la mosca tse-tse, portadora de paràsits que causen la malaltia de la son. Els canvis ecològics d'aquesta mena poden durar segles o fins i tot mil·lennis.

La pesta bovina i la sequera van provocar la mort de molta gent. El 1891, un explorador va calcular que per aquests motius van morir os terços del poble massai, que viu del bestiar. La pesta bovina va arrasar en gairebé un instant la riquesa de l'Àfrica tropical, Gràcies a campanyes intensives de vacunació, el 2011 la pesta bovina es va eradicar totalment de l'Àfrica i també de tot el món.

Jim Robbins, Milers de milions de virus cauen del cel cada dia, Ara5-05-2018.