5.1 Governs pre-democràtics


El que anomenem democràcia és un sistema de govern recent, i per això convé conèixer alguns dels sistemes de govern anteriors.

Sis mil anys de maharajàs.
(...) els maharajàs de la Índia van ser la més alta autoritat a la Terra i governaven tenint el poder sobre la vida i la mort dels seus súbdits. De manera indiscutible i inqüestionable, eren  els sobirans absoluts dels Estats de l’Indostan, gaudien  de tremendos privilegis, d’incalculables riqueses, estatus, i, sobretot, eren admirats, reverenciats, temuts i algunes vegades despreciats pels seus súbdits. Sota el patrocini dels maharajàs, la Índia es va convertir en una de els grans civilitzacions del món, rica en història, art, cultura, misticisme i espiritualitat.
Creient-se “divins”, feien gala d’una demostració extravagant de tresors i possessions que els feia viure en un món apart.(...) Vivien de la terra i de les immenses fortunes amassades durant generacions a costa dels seus súbdits.(...)
Els maharajàs encara avui són respectats (...) seguint una institució que va perdurar 6.000 anys i va viure moments de gran apogeu. La generació actual d’aquesta dinastia principesca està redefinint el paper que vol desempeñar en la societat en la que van viure els seus avantpassats durant centenars d’anys.(...) L’hereu del llegat de Kapurthala creu que “hem de formar part d’una comunitat en la qual hem viscut durant generacions i ajudar-la, però ja no podem imposar-nos sobre els altres perquè la gent no ho acceptaria mai. Ara la Índia els pertany. Hi ha un vincle important entre els maharajàs i els ciutadans. La gent confia en aquest vincle. Potser més del que confien en els polítics”.
Alguns empresaris milionaris (...) són coneguts a la Índia com els nous maharajàs. Pertanyen a una nova dinastia, una elit poderosa que controla els conglomerats d’empreses més importants del subcontinent (...). Noves fortunes amassades per ells mateixos i no heretades.
(...) Antigament els poder [dels maharajàs] es basava en controlar la terra; avui controlen la infraestructura econòmica de la Índia. Hi ha alguna diferència?
Maba Akhtar, Maharajàs, el fin de las Mil i una noches, Els País semanal 14-06-2009.

5.2 Els Estats

-->
-->
És difícil trobar una clara explicació -excepte potser en alguns documents acadèmics o jurídics- del què és un “Estat”, o quan han anat apareixent els primers Estats. Sorprèn que una entitat tant important, estesa, invocada, que té tanta influència en les nostres vides personals i col·lectives tingui uns antecedents i significació tan poc difosos en els mitjans de comunicació de caràcter general. Pot obeir a alguna raó que desconec?



Els Estats ‘moderns’ se’ls suposa que són (haurien de ser o hom vol que siguin) Estats-nacionals, democràtics, separats de les esglésies. Aquest final, és producte de l’evolució, d’imposicions filosòfiques o de la conveniència dels primers Estats-nacionals, democràtics i no confessionals per poder relacionar-se més fàcilment amb la resta del món?

Els temes inclosos sota aquest títol són:
5.2.1 Creació i funcions dels Estats
5.2.2 Separació Estat i poder religiós
5.2.3 Marginació de les minories i dels menys poderosos
5.2.4 Eliminació d’ètnies, nacionalitats i cultures minoritàries
5.2.5 Apropiació dels recursos 
5.2.6 Manteniment del poder 
5.2.7 Modernització d'Estats conservadors

Articles relacionats: Estats

5.2.1 Creació i funció dels Estats


 
Aquest tema inclou articles i casos sobre els assumptes de:


 Convé recordar que el terme "Estat" s'ha utilitzat per definir la naturalesa jurídica d'entitats dintre d'alguns països.

-->

Entitat
Articulat
Baviera
Article 1. Baviera és un Estat lliure.
Article 8. Tots els nacionals alemanys que tinguin la seva residència a Baviera tenen els mateixos drets i deures que els nacionals bavaresos.
Mèxic
Article 2. La Nació Mexicana és única i indivisible.
·         Constitució política de l’Estat Lliure i Sobirà de Baja California:
Article 4. L’Estat és Lliure i Sobirà en tot el concernent al seu règim interior, sense més limitacions que les que estableix la Constitució Política dels Estats Units Mexicans.
Texas
Article 1. Texas és un Estat lliure i independent, subjecte només a la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, i (...) la vigència de la Unió depèn només de la preservació del dret a l’autogovern local, comú a tots els estats.
Font: La guerra de las palabras, La Vanguardia 27-12-2009.

Regnes, Imperis i Repúbliques

--> -->
Commonwealth
Austràlia
La primera ministra australiana i líder del partit laborista, Julia Gillard, va proposar ahir, en el segon dia de campanya electoral, que Austràlia sigui una república quan conclogui el regnat d’Isabel II, ara cap d’Estat.
EFE, Austràlia es planteja abolir la monarquia, El Periódico 18-08-2010.



La francofonia
Territoris i influència francesa

Enrere queda, oficialment, el passat colonial, si bé França manté la sobirania -sota formes constitucionals diverses- sobre extensos territoris en diversos continents i oceans. Aquesta realitat, al costat de la presència militar, l'ús del francès i la influència cultural, reforça la projecció global de París, amb conseqüències polítiques i econòmiques molt rellevants.
Molt pocs francesos, per exemple, saben que existeix l'illa de Clipperton, a 1.300 quilòmetres de la costa mexicana, al Pacífic. Es tracta d'un sol atol deshabitat, amb només dos quilòmetres quadrats de superfície emergida sobre l'aigua. És francesa des del 1858. Un arbitratge internacional, el 1931, ho va confirmar. La importància estratègica avui deriva que, gràcies a aquesta illa, França té 425.000 quilòmetres quadrats de zona econòmica exclusiva (ZEE).
El cas de Clipperton és anecdòtic i il·lustratiu alhora de l'expansió planetària francesa. França ultramarina s'estén de d'Amèrica del Nord -l'enclavament de Saint-Pierre i Miquelon, davant l'illa canadenca de Terranova-, a les Antilles (Guadalupe, Martinica, Saint-Barthélemy, Sant Martí), Amèrica del Sud (Guaiana), l'oceà Índic (les illes de Mayotte, Reunió i l'arxipèlag de Kerguelen) i el Pacífic (la Polinèsia francesa, Nova Caledònia i Wallis i Futuna), a més d'altres illes petites deshabitades i de territoris antàrtics.
Aquest vast 'imperi' ultramarí fa que França sigui, després dels estats Units -i per davant d'Austràlia- el segon país del món amb zones econòmiques exclusives en mars i oceans. En total, les ZEE franceses sumen 11 milions de quilòmetres quadrats que pot explotar. El 97% d'aquesta superfície és a ultramar, una gegantina reserva de recursos submarins, com minerals, hidrocarburs, pescar i altres activitats econòmiques marines.
Hi ha territoris, com les illes de Reunió, Mayotte i Guadalupe, o com la Guaiana, que són departaments francesos, amb tots els drets de la França metropolitana i amb parlamentaris a París.
A França hi ha consciència d'aquesta 'grandeur' postcolonial. S'estudia a l'escola i alguns tenen connexions familiars o d'amics. Les cadenes de televisió pública ofereixen regularment documentals sobre aquests territoris.
Els territoris d'ultramar obliguen a desplegar milers de militars de manera permanent. Aquests contingents es denominen "forces de sobirania". S'hi afegeixen els soldats francesos que efectuen operacions a l'Àfrica i l'Orient Mitjà. La més important es desenvolupa al Sahel -Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger i Txad- i té per objectiu frenar l'expansió dels grups gihadistes a la zona. Els francesos disposen així mateix de bases al Senegal, la Costa d'Ivori, el Gabon, Djibuti i la Unió dels Emirats Àrabs.
La llengua -i amb ella, la cultura- és un altre pilar fonamental de la projecció internacional de França. L'aspiració és que el franques sigui al tercera llengua més parlada del planeta (avui és la cinquena o sisena, després del mandarí, l'anglès, l'espanyol, l'àrab i, potser, l'hindi).
Gelós de no aparèixer com a neocolonialista  i hegemònic, Macron es va mostrar [a la recent Jornada Mundial de la Francofonia, a París] a favor de fomentar el plurilingüisme, que el francès accepti conviure amb les llengües autòctones, "sense hegemonia", i fins i tot amb l'anglès. Sembla un lloable desig de modèstia d'un president que refusa ser emperadors però dirigeix una potència amb ambicions globals.
Eusebio Val, A França no es pon mai el sol, La Vanguardia 31-03-2018.






Subscriure's a: Missatges (Atom)