Autodeterminació: un
terme modern, un dret a concedir pels guanyadors
Segons
el president dels Estats Units Woodrow Wilson, autodeterminació és el dret de
decidir en llibertat la forma de govern que un col·lectius vol per a si mateix.
Un concepte que el 8 de gener del 1018, avui fa un segle, va sobrevolar el
programa que el madatari va presentar al Congrés nordamericà per aconseguir una
pau duradora de la Gran Guerra.
Wilson
pensava en l'endemà. El polític del Partot Demòcrata, advocat, politòleg i
historiador, havia sigut rector de la Universitat de Princeton. El pòsit
acadèmic va fer que reunís experts per preparar la futura conferència de pau.
Amb el seu equip va sintetitzar un projecte de futur en e discurs del 8 de
gener.
Aquell
parlament incloïa limitar l'armament, llibertat de comerç, propostes per
reorganitzar les fronteres d'Europa a través de línies nacionals i
lingüístiques i la creació de la Societat de Nacions. La paraula
'autodeterminació' no apareixia en el discurs, però es considera que va ser
llavors quan un mandatari la va proposar amb vehemència per primera vegada com
a via per resoldre conflictes en l'arena internacional. A la primavera, el
president ja parlava d'autodeterminació de manera oberta.
La
proposat de Wilson, però, va obrir la capsa de Pandora. Aviat tothom qui es
considerava poble o nació va voler autodeterminar-se i, per tant, tenir dret a
governar-se de manera autònoma o independitzar-se. La qüestió era qui
determinava qui havia de tenir aquest dret i com es feia. El mateix secretari
d'Estat nord-americà va assegurar que autodeterminació venia "carregat amb
dinamita". A l'hora de confegir els tractats de pau que van acabar amb la
Gran Guerra, el concepte va servir per esquarterar l'Imperi Austrohongarès i
l'Imperi Otomà, els perdedors. Els aliats van permetre també a les colònies
d'Alemanya l'autodeterminació i, en canvi, la van negar a les seves. De fet,
aquest dret per resoldre conflictes a Europa, l'ONU el va limitar als pobles
colonitzats.
El
discurs de Wilson va tenir un gran impacte en el catalanisme, i fins i tot
l'ajuntament de Barcelona el va nomenar ciutadà honorari l'octubre de 1918. Un
parell de separatistes van anar a la Conferència de Pau de París la primavera
de 1919 per demanar que es parlés de la qüestió catalana. Van ser ignorats.
L'impacte
de la proposta política de Wilson seria immens al continent africà i a
l'asiàtic en les guerres de descolonització del segle passat. El febrer de 1918
el president nord-americà havia dit al Congrés que "l'autodeterminació és
un principi imperatiu de l'acció política que, a partir d'ara, cap estadista
pot arriscar-se a ignorar".
Joan Esculies, 'Autodeterminació', la
paraula màgica, Ara 8-01-2018.
