L'elecció
de Donald Trump va portar a evocar l'amoralitat dels últims dirigents romans
com una de les causes del seu declivi. Tanmateix, totes les anàlisis assenyalen
un factor comú a què fins ara s'ha fet menys atenció: l'esclat de la
desigualtat econòmica i el paper corrosiu del dines en la vida política, tant
el últims anys de l'imperi romà com a l'Amèrica actual.
El
paper dels diners al nostre sistema polític significa que les veus dels més
rics ressonen amb més força als passadissos del Congrés i la Casa Blanca que
les de la gent comuna.
Com
als EUA, Roma es va enfrontar a l'aparició d'una enorme bretxa entre els seus
ciutadans més rics i tots els altres.. Entre les causes del declivi, destaca
l'erosió de la integritat de les institucions derivada de l'avarícia de la
classe política. Molta de la riquesa obtinguda de les noves províncies es va
concentrar en una nova classe emergent de famílies superriques, mentre el
nivell de vida de la classe mitjana s'estancava i les reformes electorals i de
redistribució de la riquesa eren bloquejades.
El
2018, els 400 americans més rics del país van pagar per primera vegada menys
impostos que la resta de ciutadans.
La
corrupció és absolutament legal en la democràcia dels Estats Units. El cost de
les campanyes electorals es va dispoarar els últims temps de la república
romana. Als EUA tots els cicles electorals recents han estat més cars que els
anteriors, en especial des d'una sentència del Trbunal Suprem, que va eliminar
els límits al finançament de campanyes per part d'empreses privades. Aquest i
altres sentències van facilitar la injecció de diners corporatius a les
campanyes dels candidats.
El
cicle electoral actual és diferent. Tots els precandidats demòcrates han fet
alguna mena de promesa per rebutjar, poc o molt, les donacions corporatives. És
indicatiu de l'afartament dels votants del paper que els diners han tingut. Els
diners no són garantia d'èxit electoral, però sí una precondició perquè una
candidatura sigui viable.
Beatriz Navarro, Una democràcia per a rics,
La Vanguardia 1-12-2019.
Violència, i sense
oportunitat
Elena
Poniatowska, de 86 anys, és autora de La noche de Tlatelolco. Publicat el 1971,
és el llibre de referència sobre el moviment estudiantil mexicà del 1968.
Els
joves de la UNAM eren conscients del que passava a París i a San Francisco, i
tant que sí. Som molt a prop dels EUA, la seva influència és gran. Hi va haver
moviments estudiantils a tot el món. Els joves es preguntaven quina classe de
país estaven heretant dels seus pares. Tenien aspiracions que no eren
complertes per un món injust.
El
Govern havia decidit gastar els diners de tots en els Jocs Olímpics. Va ser el
primer país d'Amèrica Llatina escollit com a seu olímpica i el Govern volia fer
una molt bona impressió internacional. I els estudiants estaven impedint amb
els seus mítings que es transmeties aquesta imatge de país pròsper. Els
estudiants van trucar als hotels dels corresponsals que venien a cobrir els
Jocs Olímpics perquè coneguessin el veritable Mèxic. Que era el de la pobresa i
la corrupció.
Van
decidir esclafar la protesta amb força militat per ser un règim autoritari i
insegur de si mateix. Avui la violència afecta els joves: hi ha moltes armes,
la pistola aquí és un símbol de masclisme. Hi ha narcotràfic. Però no és només
la violència el problema, els joves no tenen gaires oportunitats.
Vaig
decidir escriure 'La noche de Tlatelolco' perquè no es podia publicar res als
diaris. Vaig guardar els articles que vaig fer. I vaig publicar el llibre així
que hi va haver la possibilitat. Hi va haver censura abans i després però el
llibre ja circulava sense problemes.
Ciutat de Mèxic. Enviat especial.
Entrevista a Elena Poniatowska, autora de 'La noche de Tlatelolco'. "El
triomf d'Obrador està lligat als fets del 1968", La Vanguardia,
30-09-2018.
