Síntesi
A Algèria, els musulmans van començar adoptant mètodes democràtics però el règim militar, amb el recolzament d’Occident, va anular les eleccions i va dissoldre el FIS [Front Islàmic de Salvació].
Corresponsal a Beirut, entrevista a Fadlalah, “La religión nos hace reaccionar contra la injusticia”, La Vanguardia 28-08-2009.
Inici de la situació
El proppassat dia 14, Algèria va sospirar: el Front Islàmic de Salvació decidia participar a les eleccions. Sense el partit probablement més fort del país, les primeres legislatives haurien nascut mortes.
Plàcid García-Planas, Argelia decide en las urnas si quiere un estado islámico, La Vanguardia 24-12-1991.
Inici de la confrontació
Per una banda, la premsa publicava unes declaracions del president Chadli Benjedid en les quals aquest llençava una clara advertència al FIS: que no pensa permetre l’estat islàmic sense vot que exigeixen els integristes radicals i que si el FIS arriba a dominar el Parlament haurà d’obeir les limitacions imposades per la Constitució de 1989. Benjedid va recordar que, segons l’article 74 de la Constitució (...), els poders presidencials són dotze, entre ells el de designar al primer ministre i al titular de Defensa, i el de dirigir la policia internacional.
Efe y Afp, La Vanguardia 27-12-1991.
