(...) l'edició digital d'EL PAÍS desvetllava que Espanya havia ofert la base de Rota (Cadis) com a seu del component naval de l'escut antimíssils de l'OTAN. En termes pràctics, això significa el desplegament de quatre destructors dotats amb el sistema de combat Aegis i de 1.200 militars, així com 100 civils. En definitiva, Espanya passa de ser un punt de suport logístic i trànsit per les tropes nord-americanes a l'Iraq o l'Afganistan, a albergar una de les unitats més potents i avançades tecnològicament de la Navy.
L'anunci va ser rebut amb estupor generalitzat. Per què un president que va inaugurar el seu mandat retirant les tropes de l'Iraq decideix el major increment de la presència militar nord-americana en sòl espanyol de les últimes dècades, a només un mes i mig de les eleccions generals? I, a més, amb extraordinària urgència. Només dos dies després, divendres passat, el Consell de Ministres donava llum verda al desplegament dels quatre destructors, alhora que encomanava als departaments de Defensa i Afers Exteriors la negociació, a través del Comitè Conjunt Hispano-Americà, d'un acord que fixi les condicions d'aquest.
Tot i que el Govern va mantenir un absolut mutisme fins a l'últim minut, les negociacions s'havien iniciat nou mesos abans. (...).
El Pentàgon, segons les fonts consultades, va estudiar diverses ubicacions a Grècia i Itàlia. Però Rota era amb molt la més avantatjosa. No només per les instal·lacions, que acaben de ser ampliades amb fons de l'OTAN, sinó sobretot per la seva estratègica situació (...).
Quan la negociació va estar prou madura, abans de l'estiu, Zapatero va informar el líder del PP, Mariano Rajoy, i va obtenir el suport del primer partit de l'oposició i clar favorit en les enquestes sobre les pròximes eleccions generals. Aquesta garantia va ser decisiva, segons fonts diplomàtiques, perquè Estats Units s'inclinés per Rota i descartés altres opcions.
La negociació podria haver-se prolongat encara més si Washington no hagués instat a Madrid per obtenir més aviat possible una resposta. Està previst que els pressupostos de l'Administració d'Obama per al 2012 es votin al novembre, i la partida destinada a preparar la base per a l'arribada dels dos primers destructors, l'octubre de 2013, no podia incloure en aquells sense que Espanya donés abans el si.
Tot i que el Govern ha defensat públicament que no és necessari modificar el conveni amb EUA, vigent des de 1988, la nota difosa després del Consell de Ministres de divendres és deliberadament ambigua: es refereix a la "adequació del conveni a aquesta nova forma de cooperació [ l'escut antimíssils] "i afegeix que del resultat de les negociacions" es donarà compte raonada a les Corts Generals en el moment i de la manera procedent ".
La qüestió no és intranscendent, ja que el conveni amb EUA té per a Espanya rang de tractat internacional i qualsevol modificació d'aquest ha de ser aprovada per les Corts, actualment dissoltes, com ho van ser les esmenes pactades pel Govern de José María Aznar amb l'Administració de Bush el 2002. (...)
Ja des del primer anunci, Zapatero ha posat èmfasi en el "impacte econòmic molt positiu" que tindrà aquesta decisió sobre la deprimida badia de Cadis. El president va parlar d'un miler de llocs de treball directes i indirectes-encara que el vicepresident tercer, Manuel Chavez, va matisar que seran 60 llocs de treball fixos i 100 temporals, així com 772 indirectes-i d'un benefici estimat en 51 milions d'euros anuals. Washington s'ha compromès a que el manteniment i reparació dels quatre destructors es faci en les drassanes de San Fernando, per uns 8.400.000 anuals. Al que cal sumar el consum generat pels 3400 ciutadans nord-americans-entre militars i les seves famílies-que residiran en els voltants de la base.
El mateix ministre francès de Defensa, Gerard Longuet, va qualificar el desplegament dels destructors a Rota com un "gest" dels EUA cap a l'economia espanyola. Però, com recorda el general Miguel Ángel Ballesteros, director de l'Institut Espanyol d'Estudis Estratègics, l'abast de la decisió "no pot mesurar-se pels llocs de treball que creu, per importants que aquests siguin" sinó, sobretot, perquè "és una aposta política clara per convertir Espanya en un soci lleial i fiable per l'OTAN i per Estats Units ".
Miguel González, Rota, el escudo del sur, El País 9-10-2011.
El final de cursa de José Luis Rodríguez Zapatero és profundament irònic, i alhora molt alliçonador. (...).
Tota la bastida política i ideològica amb què va aconseguir convèncer mig Espanya -i alguns europeus- que havia començat un altre temps polític s'ha ensorrat, i ell somriu. (...)
Aquests dies hi ha moltes bromes a propòsit de l'últim cop escènic del zapaterisme: aquest viatge al quarter general de l'OTAN a Brussel·les per acceptar el desplegament de l'escut antimíssils dels Estats Units a la base aeronaval de Rota. Sarcasme i amargor a cas de les esquerres. Un final còmic i humiliant. (...).
El sarcasme és fàcil. L'home que a la desfilada del 12 d'Octubre del 2003 es va quedar assegut davant la bandera nord-americana, ara accepta, sense debat previ, la instal·lació en territori espanyol del sistema balístic més modern de la primera potència del món. Fa un mes, el 'republicanista' Zapatero va activar la reforma exprés de la Constitució espanyola burlant-se dels que li havien donat suport al Parlament en hores difícils (...). No cal ser gaire perspicaç per entendre el seu joc. Repudiat pel diari de centreesquerra més gran del país, obligat pel partit a avançar les eleccions sota l'amenaça de congrés extraordinari i avorrit pe més de mig Espanya, ha decidit subscriure unes quantes pòlisses d'assegurança. Sap molt bé quin final poden tenir els febles a Espanya. Sap com funcionen els cruels engranatges en fase de desbandada (...) i vol viure tranquil a Lleó. Ha posat tot le talent tàctic al servei d'una retirada segura i endreçada. El respectaran.
El desplegament de l'escut antimíssils a Rota és molt importants en termes militars i polítics. Resol un problema urgant dels Estats Units i revalora la posició geoestratègica del sud d'Espanya davant la Gran Bretanya (Gibraltar), el Marroc i França. I alegrarà la vida gaditana, molt castigada per l'atur. El març del 2012, el PSOE es jugarà l'existència a les eleccions d'Andalusia.
L'últim cop d'escena de Zapatero ha provocat hilaritat (...). Perduda la batalla i la fama, ell es protegeix, reforça Espanya davant Washington en ple malson financer i ofereix un as a la dona que voldria veure al capdavant del PSOE. La ministra de Defensa ha evitat la foto al quarter de l'OTAN, però és partícip del pacte amb els americans. (...) Carme Chacón alimenta les seves bases. Espera, espera, vigila el posat i executa l'última gran pirueta del socialisme mediàtic: de dia adula el 15-M, de nit enfila míssils intercontinentals.
Enric Juliana, Del 15-M a la balística intercontinental, La Vanguardia 10-10-2011.
