Aznar, Gonzàlez
La companyia elèctrica Endesa ha fitxat l'expresident del Govern José María Aznar com assessor extern per ajudar-lo en seu creixement a Llatinoamèrica, tasca per la qual percebrà uns 200.000 euros anuals. Aznar segueix així els passos del seu antic rival, l'expresident socialista Felipe González, que fa poques setmanes es va incorporar al consell d'administració de altra signatura del sector, Gas Natural Fenosa, amb una remuneració considerablement inferior, de 126.500 euros anuals.
Endesa, ara en mans de la italiana Enel , té 13 milions de clients a Llatinoamèrica, on compta amb una potència total instal·lada de 16.000 megawatts que la situa com a primera multinacional del sector. La firma té en la regió uns actius valorats en 20.000 milions que li aporten un benefici d'explotació (Ebitda) de 4.000 milions.
Amb aquest nou càrrec, (...) Aznar amplia l'activitat empresarial que va iniciar després de sortir del govern. L'expresident del Govern és des del 2006 conseller del grup de comunicació News Corporation, presidit pel magnat Rupert Murdoch (...), pel qual va rebre en l'últim any una retribució de 171.300 euros. Aznar va ser també fins al 2009 membre del consell assessor del fons de capital risc Centaurus Capital i és conseller de Doheny Global Group, una societat nord-americà amb interessos a Europa de l'Est defensora de l'energia nuclear.
L'expresident té també responsabilitats en lobbies de marcat caràcter polític com són la presidència de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES) del propi Partit Popular; assessor del Consell Atlàntic dels Estats Units, (una organització privada que pretén "promoure el lideratge dels EUA en el món") i és així mateix un dels impulsors del llançament de l'organització Global Adaptation Institute, dedicada a promoure l'energia nuclear al món. José María Aznar és també professor de la Universitat de Georgetown i obté importants ingressos com autor de llibres (600.000 euros per la recent publicació de tres llibres amb l'editorial Planeta) i com a conferenciant, activitat en la qual ostenta un cau d'uns 40.000 euros per les seves intervencions. Els partits minoritaris d'esquerres van carregar contra el nomenament d'Aznar. El líder d'IU, Gaspar Llamazares, va considerar una falta d'ètica política els fitxatges de José María Aznar i Felipe González, ja que tots dos van decidir privatitzacions "que van alienar el patrimoni públic, de vegades en condicions fosques "(...).
Ara mateix tenim dos exemples fantàstics amb José María Aznar i Felipe González. Amb el que cobren com ex presidents es podrien dedicar plenament a tasques humanitàries, però ambdós han preferit assessorar a proveïdors d’energia, que paguen millor que Intermon/Oxfam. La diferència entre Aznar i González és que l’ex líder del PP treballa per a Murdoch, que, per entendre’ns, és un dels seus. L’ex líder del PSOE, en canvi, assessora al seu amic Slim, el mexicà que és com la mare Teresa de Calcuta però exactament al revés...
Jordi Barbeta, Son de izquierdas, La Vanguardia 30-01-2011.
El magnat mexicà Carlos Slim ha augmentat la seva participació a Caixa Bank fin al 0,202% en invertir gairebé tres milions d’euros (...) en la compra de (...) títols de l’entitat (...). La participació de l’empresari és indirecte. Slim és conseller de l’entitat.
Efe, Carlos Slim supera el 0,2% a Caixa Bank, La Vanguardia 15-10-2011.
Zapatero, González, Aznar
Zapatero ja sap en què es convertirà quan deixi de ser president del Govern.
Ah, sí? En què?
En allò en què es converteixen tots els expresidents: en un lobby!
Què és un lobby?
Un ens que informa als legisladors de quines reaccions adverses pot aixecar una certa llei en algun sector de la societat.
Un grup de pressió?
Legítima pressió: és informació contrastada d’uns interessos. A Washington hi ha 17.000 agents de lobby censats. A Europa n’hi ha 15.000, 4.000 a Brussel·les. A Espanya, unes 500 persones són lobby professional, activitat que aquí encara no està regulada.
Tràfic d’influències?
No, no és el mateix: el tràfic d’influències és suborn, xantatge, corrupció, delicte. El lobby, en canvi, només informa el polític dels perjudicis que a un col·lectiu li pot causar una certa llei, perquè ho sàpiga...
I Zapatero es convertirà en lobby?
Qui negarà audiència a Zapatero, tot just sortit de la presidència del Govern d’Espanya? El seu poder d’influència serà enorme.
Ho és encara el de Felipe González?
En tres anys, la seva empresa Ialcom ha facturat un milió d’euros (en informes només). I assessora Carlos Slim, el magnat més ric del món, amb els seus 53.500 milions de dòlars, una fortuna més gran que Bill Gates. I, a més, Felipe González assessora Gas Natural.
I José María Aznar?
Assessora Neocon News Corporation, un poderós grup mediàtic. I treballa a la Universitat de Yorkstown. I per a la petroliera Exxon Mobile.. .
I per què va picar l’ullet a Gaddafi?
Per posicionar-se com a mitjancer.
Quins altres lobbies hi ha a Espanya?
Els que poden construir imatges públiques: els grups mediàtics Godó, Prisa, Unidad Editorial, Zeta, Vocento i Joly.
Algun més?
Sí, l’anomenat “lobby de les 17 empreses”, liderat per Fernando Casado, i que són aquestes: Telefónica, El Corte Inglés, Mango, Barceló, Santander, Repsol, Acciona, La Caixa, BBVA, Inditex, Planeta, Mapfre, ACS, Ferrovial, Havas, Mercadona i Iberdrola.
Poder!
Donen ocupació a 1.700.000 persones i produeixen el 35,2% del PIB espanyol. Si vols legislar eficaçment, escoltaràs aquest lobby! (...)
A quins altres col·lectius escoltaria?
El patronal, el sindical, l’internauta, el gai, l’Opus Dei i el jueu.
Víctor-M. Amela, entrevista a José Daniel Barquero, “Quan plefui, Zapatero es convertirà en un lobby”, La Vanguardia 31-05-2011.
Sous dels expresidents i altres ingressos
Els espanyols, han de pagar un sou als expresidents del Govern en temps d’ajustos i quan aquests demostren guanyar-se sobradament la vida? El fitxatge de José Maria Aznar com assessor extern de l’elèctrica Endesa amb un sou de 200.000 euros anuals ha destapat aquesta setmana el debat. La notícia es suma a la que ja es va conèixer a mitjans de desembre: el fitxatge com a conseller independent de Felipe González per la multinacional energètica Gas Natural Fenosa, amb un sou anual de 126.500 euros.
Tant González com Aznar perceben –a l’igual que Adolfo Suárez, en la seva qualitat d’expresidents- una retribució pública vitalícia que s’aproxima als 80.000 euros bruts anuals. (...)
Però la qüestió és que tant el primer president socialista om el primer del PP perceben cada any un sou (...) sense que l’Estat reclami a canvi cap servei d’ells.
(...) el que es discuteix és si la seva col·laboració i generosa retribució per part de grans empreses ha de ser o no compatible amb la renda vitalícia que els assigna l’Estat.
El problema no es dóna amb la resta dels càrrecs institucionals (...). Els que han exercit aquests càrrecs reben una compensació durant els dos anys immediatament posteriors al seu cessament, període durant el qual pateixen la incompatibilitat per treballar en nombrosos sectors vinculats a la seva anterior tasca. Després, sense sou públic, no hi ha incompatibilitat.
A Catalunya (...) Pujol, Maragall i Montilla reben o han rebut una retribució estimada en el 80% del seu sou per la meitat de temps del seu mandat, amb un mínim de quatre anys. (...) Tots percebran una pensió vitalícia quan compleixin 65 anys o es jubilin pel 60% del seu sou. Un tractament similar rep Benach com ex president del Parlament. (...)
I tot això sense contar les despeses per a oficina, assistents i cotxe oficil que tant els expresidents del Govern com els expresidents de la Generalitat tenen assignats per llei.
(...) alguns partits minoritaris com PNB, ERC, IU, BNG i UPyD (...) han qüestionat l’ètica que els expresidents rebin sous de les empreses que ells van privatitzar. I altres, cm la diputada Rosa Díaz
Luis Izquierdo, El pluriempleo de los ex presidentes, La Vanguardia 16-01-2011.
