El recent viatge de Hillary Clinton a Àsia es podria arribar a considerar algun dia la visita més important a la regió d’un diplomàtic d’Estats Units des de la missió secreta de Henry Kissinger a Pekín el juliol de 1971. La missió de Kisinger va desencadenar una revolució diplomàtica. La represa de les relacions Estats Units-Xina va canviar l’equilibri mundial de poder en plena guerra freda i va preparar el terreny per a que Xina obrís la seva economia, decisió que, més que cap altra, ha donat forma al món actual. (...)
En la sega gira, Ckinton va llençar les senyals més clares que Estats Units no està disposat a acceptar la pretensió de Xina d’exercir l’hegemonia regional. (...) Clinton va impugnar davant el ministre xinès d’Assumptes Exteriors (...) l’afirmació de Pekin que la seva sobirania sobre les illes Spratly del mar de la Xina Meridional
Al refutar-la, Clinton va proposar que Estats Units ajudés a l’establiment d’un mecanisme internacional per mediar entre les superposades reivindicacions de sobirania de Xina, Taiwan, Filipines, Vietnam, Indonèsia i Malàisia ara existents en el mar de la Xina Meridional.
A l’Àsia ha sorgit una por generalitzada a que Xina pretengui utilitzar la seva força marítima en augment per dominar no només l’explotació de les aigües, riques en hidrocarburs, del mar de la Xina Meridional
Segons sembla, ara s’han posat totes les relacions exteriors [de Xina] al servei dels [seus] interessos nacionals. (...)
Fa quaranta anys, l’obertura d’Estats Units a la Xina de Mao va commocionar a Japó i tota Àsia. La visita de Clinton ha fet el contrari: ha commocionat a Xina... (...).
Yuriko Koike, Hillary, como Kissinger, La Vanguardia 23-08-2010.
