(...) una de les raons per les quals el nombre de democràcies al món es va multiplicar per cinc a la segona meitat del segle XX va ser la revolució de la informació: "Va enfortir la difusió de la democràcia en produir una societat més ben informada i capaç de reaccionar a l’aprenentatge amb més rapidesa que en el passat. Per tant, va ser més difícil ocultar informació sobre el què passava tant a la resta de l món com al propi país. Aquest tipus de 'transparència' va proporcionar nous instruments de pressió contra règims totalitaris".
Wikileaks representa una nova forma de 'transparència', i els 251.287 cables diplomàtics nord-americans (...) faran que les persones tinguem un coneixement més gran i millor del món que ens rodeja.
(...) El que Wikileaks ha posat a les mans [dels diaris] és notícia i, en contra dels que fingeixen menyspreu titllant els cables de tafaneries previsibles, el que estem llegint aquests dies és la informació que més tem el poder: aquella que el retrata dansant despullat, entrant i sortint dels límits de la llei. (...)
(...) els mateixos tribunals dels Estats Units (...) no tocaran ni un pèl de la roba del New York Times. I això és així perquè el diari està sota la protecció de la primera esmena, que no permet perseguir judicialment un periodista per difondre una informació. El New York Times publica, no roba. Igual que Assange. (...)
Antoni Bassas, Wikileaks o benvinguts al món del segle XXI, Ara 5-12-2010.
