(...) [França] és l'únic president europeu elegit per sufragi universal directe.
Lluís Bassets, El nido del populismo, El País 10-12-2009.
Més avall trobareu els articles indicats:
- La virtut de la desconfiança
- Els italians i Berlusconi
- Abusos fàcils
- La desafecció: és la causa o la conseqüència del perill?
- Urnes beneïdes
La democràcia té al menys aquesta innegable virtut: persones importants (o que al menys aspiren a ser-ho) depenen del vot de persones socialment irrellevants. Els polítics han festejat a tipus de tota classe i condició, inclosos els més febles de la contrada. (...)
La principal dislocació de la nostra democràcia té a veure amb aquesta paradoxa: el nostre vot individual és imprescindible però per a qualsevol govern no som més que un número.
Antoni Puigverd, El reconocimiento, La Vanguardia 29-11-2010.
La virtut de la desconfiança
Hi ha diversos aspectes de l’activitat dels estats contemporanis que augmenten el temor que els governants poden aprofitar l’ocasió d’actuar en propi benefici. Un és el gran complex de mecanismes d’intervenció econòmica dels poders públics (...). L’altre són els propis partits polítics i les seves necessitats de finançament, que els duen a actuar (...), com uns grups de pressió. (...).
Els radicals britànics de principis del segle XIX –que van ser els veritables inspiradors de la democràcia lliberal a Europa- mantenien que el poder ha de sr controlat pel públic amb els criteris de “mínima confiança” i “màxima responsabilitat”. Dit d’una altra manera, la desconfiança en els governants és, per a la democràcia, una virtut essencial.
Josep M. Colomer, La Vanguardia 16-02-1990.
Els italians i Berlusconi
(...) ¿com és possible que la majoria dels italians continuïn recolzant [a Berlusconi] en els sondejos i, si es donés el cas, probablement a les urnes?
Vaig formular la pregunta al catedràtic Guido Martinotti, el més respectat sociòleg italià. Em recorda que gairebé la totalitat de la televisió està a mans de Berlusconi i que els italians gairebé no llegeixen premsa. I que en el clima de pessimisme que caracteritza el país, l’optimisme ideològic de Berlusconi és aire fresc. (...) Però afegeix, “el factor decisiu és la manca d’alternativa política”. ”El Partit Democràtic no ha estat capaç de plantejar cap projecte. I així la gent s’agafa a Berlusconi (...)”.
Abusos fàcils
Els Estats estan investits de poders únics, en especial les competències de control policial i judicial. Però aquests poders són també fàcilment objecte d’abús.
Jeffrey Sachs, ¿Quien puede con la corrupción?, El País 8-01-2006.
La desafecció: és la causa o la conseqüència del perill?
La desafecció dels ciutadans per a la política és el gran perill de la nostra democràcia. La sensació d’impotència amb la qual el personal assisteix a tants excessos tolerats o consentits condueix al desànim o a la indignació (...)
Màrius Carol, Inmunes a la corrupción, La Vanguardia 19-10-2009.
Urnes beneïdes
“Malgrat les distraccions, el nostre poble té fe. Els joves estan confosos. Estar allunyats de l’espiritualitat els ha causat confusió. No saben el que fan.”
“El repte del carrer és inacceptable. Qüestiona els principis de la democràcia.”
“L’elecció es fa a les urnes i no en els carrers.”
Tomás Alcoverro, Jamenei exige el fin de la protesta, La Vanguardia 20-06-2009.
Tribunal de Drets Humans
El Tribunal Europeu de Drets Humans
d’Estrasburg va condemnar ahir Itàlia per maltractament i impunitat dels responsables
del segrest, el 2003, de l’aleshores imam de Milà [...] que va ser traslladat
d’Itàlia a Egipte en un dels vols de la CIA. Segons la sentència, el govern italià va
aplicar el principi legítim del “secret d’estat” per “impedir que els
responsables del cas responguessin dels seus actes”, perla qual cosa conclou
que hi va haver “impunitat”. [...]
[L’imam] va ser segrestat el febrer del 2003 a Milà per agents de la
CIA, amb el coneixement dels serveis secrets italians, i traslladat a Alemanya
i a Egipte, on va ser empresonat i torturat, segons va explicar després de ser
posat en llibertat el 2007. Des d’aleshores viu a Alexandria sota prohibició
d’abandonar el territori egipci.
Ara, Itàlia, condemnada per una detenció il·legal de la
CIA, Ara 24-02-2016.
