Desenvolupament del cas



Quan la nit del dissabte Benjedid presentava la seva dimissió (...), la cúpula del poder algerià donava un cop gairebé d’Estat contra els integristes. Un cop no contra la legalitat, sinó contra la legitimitat: l’anulació del triomf del FIS aconseguida amb la imposició de celebrar primer les eleccions presidencials no vulnera la nova Constitució democràtica, però arrabassa als integristes una victòria que havien aconseguit amb tota legitimitat en les urnes. Aquest enfrontament entre una legalitat i una legitimitat té el seu origen en un error de càlcul.  Quan Benjedid va legalitzar als integristes (...) ho va fer amb una intenció “vacuna”, convençut que una mica de verí islamista acabaria neutralitzat en una Algèria marcada profondament pels valors republicans de França. Els integristes neutralitzats i Algèria immunitzada. Però aquesta teoria ha acabat en una terrible paradoxa. El FIS ha estat a punt de ser el primer islamisme que accedeix al poder democràticament.
Plàcid García-Planas, Lagalidad contra legitimidad, La Vanguardia 13-01-1992.

La pel·lícula que ahir va acabar amb la vida del president Budiaf comença amb la inesperada victòria del FIS en la primera volta de les eleccions celebrades el 26 de desembre de 1991 (...). La posterior dimissió del president Benjedid, per anular legalment la segona volta i amb allò evita la pujada al poder dels integristes islàmics, va fer que es produís un buit de poder a Algèria. Per omplir-lo, l’Alt Comitè de Seguretat d’Algèria va crear l’Alt Comitè d’Estat, el qual hauria de presidir col·legialment la República fins desembre de 1993. Per presidir aquest Comitè es va nomenar (...) el 14 de gener de 1992, l’històric Budiaf, tasca que ahir va troncar l’atemptat que li va costar la vida.
María Dolores Masana, Cinco meses marcados por el odio, La Vanguardia 30-06-1992.

La presidència col·legiada acaba el seu mandat el 31 de desembre. Després es pot obrir una transició de tres anys que dugui a noves eleccions democràtiques si el país ha recuperat la clama i els militars ho permeten.
Agencies, El ejército argelino exige a la clase política que solucione la crisis, La Vanguardia 26-10-1993.

El proper 16 de novembre tindran lloc les eleccions presidencials a Algèria, convocades pel règim militar i boicotejades pels principals partits de l’oposició, els quals les qualifiquen de “prefabricades”.
Kim Amor, La Vanguardia 26-10-1995.