Illes Senkaku o Diayou

El pols que mantenen Xina i Japó per les illes Diayou (nom en xinès) o Senkaku (nom en japonès) no és nou. Els altercats es succeeixen periòdicament. La tensió ha augmentat, no obstant, els darrers anys al descobrir-se que el seu subsòl alberga reserves de gas i petroli, encara per investigar. Unes matèries que ambdós països cobdicien (...). Les deshabitades illes (...) estan situades en el mar de Xina Oriental, entre la illa nipona d’Okinawa i Taiwan. Japó les administrava des de 1895. Després de la II Guerra Mundial, van passar a estar controlades per EUA fins 1972, com part de l’ocupació d’Okinawa, i quan Washington va cedir el control d’aquest territori a Japó va incloure les illes Senkaku. La disputa entre Xina i Japó, a la qual s'hi va sumar Taiwan a partir de 1971, radica en la diferent interpretació que els dues potències fan del tractat que van signar el 1895, després de la primera guerra xino-japonesa. En aquest conveni Xina va cedir a Japó Formosa (avui Taiwan) i les seves illes circumdants, sense especificar. Pekin interpreta que quan Tokio va tornar tots els territoris després de la II Guerra Mundial li va tornar aquestes illes. EUA, principal vencedor en aquella contesa, estima que mai hi ha hagut devolució de territoris insulars a Xina, la qual cosa dóna arguments a Taiwan per reclamar aquelles illes.

Unas islas codiciadas, La Vanguardia 20-09-2010.

Pequin i Tokio porten molt temps enfrontats per la pertinència de les illes Senkaku (Diaoyu, per als xinesos), una regió rica en hidrocarburs. Les illes Diaoyu han estat territori xinès des de principis de la dinastia Ming (1368-1644), diu Pequin. Japó va annexionar aquest arxipèlag el 1895, durant la colonització de Taiwan. Després de la Segona Guerra Mundial, les illes van passar al control d’EUA, el qual des va traspassar a Japó el 1972. Les disputes en el mar de Xina oriental, inseparables de l’interès pel jaciment petrolífer i gasífer de Chunxiao, es van canalitzar després d’un acord aconseguit el juny del 2008 per a l’explotació conjunta de la zona, però des de llavors no hi ha hagut avenços.

(...) Japó necessita reafirmar i protegir els seus interessos estratègics no només per raons de política interna, sinó també davant del temor que l’augment del poder de Pequin el dugui a una situació d’inferioritat global cada cop més difícil de gestionar satisfactòriament. (...)

Xina ja ha anunciat que no flaquejarà en qüestions relacionades amb el seu territori i sobirania. (...) En el marc regional precisa promoure mesures institucionals que inspirin respecte, possibilitin la solució de rivalitats i evitin la temuda internacionalització dels litigis marítims.

Xulio Ríos, Naufragio de la confianza, La Vanguardia 4-10-2010.