(...) la democràcia “a l’estil occidental” pot ser una trampa pels països subdesenvolupats.
Excepte en rares excepcions, els nous Estats (africans) no van sorgir com a solució a les conteses que lliuraven els territoris per garantir la seva seguretat. (...) El problema fonamental va ser que no es va donar cap dels dos processos que havien concorregut en la formació dels Estats moderns: ni van sorgir territoris viables en termes de seguretat ni va tenir lloc la creació retrospectiva d’una comunitat imaginària entre els habitants d’aquests territoris. (...) Així, malgrat que els Estats que van sorgir de la nit al dia després de la dissolució dels imperis colonials eren societats antigues, amb múltiples i arraigades lleialtats ètniques, en general mancaven de lleialtat nacional: la gent, abans que res, es devia al seu grup ètnic.
Aquesta fidelitat ètnica representava un seriós problema per a la provisió de fons públics. (...) La forma més eficaç de superar aquest problema seria seguir el model anterior de construcció nacional, això és: soscavar progressivament les identitats ètniques i substituir-les per una identitat nacional.
(...) potser hem oblidat que els drets de les minories es basen en sistemes polítics que depenen de la formació prèvia d’un sentiment primordial de nacionalitat comú. En algunes societats és possible que el procés polític de polarització ètnica hagi anat tan lluny que l’única solució sigui dividir-les en Estats independents. (...) A nivell mundial, són setanta els territoris que reclamen la independència.
(...) L’estratègia d’introduir eleccions democràtiques abans d’implantar aquesta exigència de responsabilitat [política] o de construir un sentiment nacional, falla per la seva base (...). Quan no existeix la possibilitat de demanar comptes als governants, la competició electoral impedeix la seva introducció a posteriori. La societat es torna més polaritzada i els governants en exercici, per tal d’aferrar-se al poder, utilitzen estratègies que els obliguen a frenar les exigències de responsabilitat.
(...) La responsabilitat i la seguretat són vitals: és impossible que un país es desenvolupi sense ells.
Paul Collier, Guerra en el club de la miseria, El País 12-04-2009.
