Increment dels
tirotejos d'ex militars negres als EUA
Quatre agents del cos local i un dels de trànsit van
resultar morts. Set més, així com també dos civils, van quedar ferits. Passa a
ser l’incident més mortal entre les forces de seguretat des dels atemptats de
l’11-S del 2001. Llavors en van morir 72.
El presumpte autor de 25 anys, vivia amb la seva mare.
El presumpte assassí era un [negre] veterà de l’exèrcit dels Estats Units, en
la reserva, que va estar desplegat al front bèl·lic de l’Afganistan.
Una vagada que es va produir el xoc van obrir una
negociació. Llavors va mostrar la seva preocupació pel moviment Black Lives
Matter i que estava indignat amb els recents tirotejos de la policia, que
havien deixat dos morts a Lousiana i Minnesota. “Ens ha dit que vol matar gent
blanca, en especial a uniformats blancs”, va assenyalar el cap de policia de
Dallas.
“Estem ferits, la nostra professió està tocada, tenim
el cor trencat”, va remarcar el cap de policia, que és negre.
Francesc Peirón, “Volia matar blancs”. La
fractura racial dels EUA, La Vanguardia 9-07-2016
Quants casos similars
han estat perpetrats per veterans de l’exèrcit dels Estats Units, molts d’ells
negres? Hi ha una correlació? Quina conclusió, i quines decisions se’n poden
treure?
La revolta racial ‘muslem’ militaritzada als EUA ja prové
de la dècada del 1960 amb els BlackPanthers. Més de mig segle!
La freqüència amb què ciutadans afroamericans
desarmats perdien la vida per trets de policies blancs va provocar l’aparició
d’un moviment de protesta de nom significatiu: Black Lives Matter (La vida dels
negres importa). BLM va adquirir més protagonisme l’estiu del 2014 quan un
policia blanc va posar fi a la vida de Michael Brown a Ferguson (Missouri).
Episodis similars es van repetir setmanes després a Nova York, a Cleveland, a
Baltimore, que van provocar les protestes més grans de la comunitat afroamericana
des dels temps de Martin Luther King [assassinat el 1968]. Barack Obama va
assumir el problema de la violència policial com un dels símptomes del racisme
latent que perdura en la societat dels Estats Units. No hi ha dubte que la
consciència del problema en la societat i en les institucions ha augmentat
considerablement, però el nombre de morts continua augmentant.
En el primer semestres d’aquest any van morir per
trets de la policia 491 persones, 23 més que en els primers sis mesos d’un any
tan conflictiu com el 2015.
Els afroamericans que han rebut trets de la policia
són més del doble que els ciutadans blancs. La relació és de 2,5 a 1. Menys del 10 per
cent dels morts estaven desarmats i una quarta part eren malalts mentals.
El fenomen de la violència va en augment i a més
registra canvis significatius. Ha augmentat considerablement el nombre de dones
afroamericanes mortes. Des de començament d’any han perdut la vida per trets de
la policia 8 dones, quan en tot el 2015 les víctimes van ser 10.
Corresponsal a Washington, Més morts que
mai malgrat les protestes i la consciència social, La Vanguardia 9-07-2016
