Des la dècada dels noranta, el Govern xinès ha estat aplicant severes polítiques repressives contra els uigurs. A les escoles es prohibeix l’educació en el seu idioma i als empleats públics no se’ls permet dur les llargues barbes comuns entre alguns musulmans, resar durant la jornada laboral o dejunar. Les dones que treballen per a l’Estat no poden emprar vels que cobreixin els seus caps. Els uigurs són discriminats en l’accés a la salut, l’educació, la vivenda i l’ocupació. Els joves uigurs freqüentment són forçats a treballar a províncies llunyanes, mentre que milions de persones de la resta del país són estimulades per Pequín a traslladar-se a la província de Xinjiang amb promeses d’ocupació i altres incentius. Més de dos milions han respòs a aquests estímuls.
Els uigurs que s’atreveixen a protestar per la discriminació i pels maltractes són detinguts. (...) La repressió contra qualsevol grup de uigurs sospitós de terrorisme, extremisme religiós o separatisme és implacable, sistemàtica i permanent.
Moisés Naïm, Musulmanes mudos, El País 12-07-2009.
