Proliferació de nous Estats a Europa



Al final de la Primera Guerra Mundial
Al final de [la Primera Guerra Mundial], el mapa polític d’Europa va patir una profunda transformació, amb l’enfonsament d’alguns dels grans imperis i el sorgiment de nous països.(...).
La caiguda dels vells imperis continentals va ser seguida de la creació de mitja dotzena de nous Estats a Europa, basats suposadament en els principis de la nacionalitat, però amb el problema heretat i no resolt de minories nacionals dintre i fora de les seves fronteres. Tots ells, excepte Txecoslovàquia, es van enfrontar amb grans dificultats per trobar una alternativa estable a l’enfonsament d’aquest ordre social representat per les monarquies. Aquesta construcció de nous Estats va arribar a més en un moment d’amenaça revolucionària i disturbis socials. (...) que va mobilitzar a les classes conservadores en defensa de la propietat, l’ordre i la religió.
(...) països com Polònia o Txecoslovàquia albergaven milions de parlants alemany que, amb la desintegració de l’imperi Habsburg, havien perdut poder polític i econòmic.
Julián Casanova, El peor día del siglo XX, El País 30-08-2009.

Lituània
Gorbachev visitará Lituania para analizar la declaración de independencia del PC.
Afp, La Vanguardia 27-12-1989

Gorbatxov va prometre ahir als lituans la independència d'aquí a dos o tres anys si retira ara la declaració d'independència. El president de l'URSS proposa que Lituània "suspengui la declaració d'independència per a obrir negociacions que puguin desembocar en la independència de la república d'aquí a dos anys ". Però va afegir que (...) "els poders presidencials estan llestos per ser aplicats ". El diputat lituà Nikolai Medvedev va assenyalar que la proposta de Gorbatxov "ha estat totalment nova, i ara estima una lenta i cauta reducció de les nostres diferències ". Mentrestant, Moscou manté el bloqueig econòmic sobre la república bàltica.
Agències, Gorbachev promete a Lituania la independencia dentro de dos años si retira ahora su declaración, La Vanguardia 25-05-1990.

Un pronòstic?
Lituània és avui [1990] un dels casos més patètics de la història contemporània. Un país d’una ciutadania que es declara independent i la independència del qual és impossible. Té menys possibilitats de constituir-se en Estat neutral que Catalunnya i Euskadi. És a dir, cap. Abans s’haurien de produir qualsevol d’aquests tres elements: una revolució en la Unió Soviètica, una ruptura de l’equilibri europeu sortit de la II Guerra Mundial, o una revisió de la política exterior nord-americana. A quina  més improbable.
Gregorio Morán, La independencia imposible, La Vanguardia 28-04-1990.

Revolució i separació de vellut
Poc després d’elegir els seus parlamentaris [el desembre de 1989], el 1991 Txèquia i Eslovàquia van decidir divorciar-se de mutu acord, civilitzadament, després de parlar-ho.
Oriol Pi de Cabanyes, En Praga, 1989, La Vanguardia 2-12-2009.