Inclús en el Sudan es respecte la secessió
(...) el president Omar al Bashir ahir va visitar Yuba, figura capital del sud de Sudan si el referèndum de secessió del diumenge té èxit, i va assegurar que respectarà el resultat de la votació: “Si el sud elegeix la independència, vindrem a felicitar-los i a celebrar-ho amb vosaltres”. “Volem la unitat del nord i el sud, però creiem que imposar-la per la força no funciona”, va afegir.
Agències, Al Bashir promete respetar la secesión del sur de Sudán, La Vanguardia 5-01-2011.
La comissió electoral ahir va concloure que més del 99 per cent va votar a favor de la independència de Sudan del Sud en el referèndum, tot i que es tracte encara de resultats preliminars oficials. (...) La notícia va desfermar celebracions massives en la capital del sud, Yuba. (...) La votació era un dels compromisos de l’acord de pau del 2005, que va posar fi a una llarga guerra civil.
Reuters, Más del 99%, a favor de la independencia de Sudán del Sur, La Vanguardia 31-01-2011.
Fronteres i petroli
El Sudan del Sud carrega moltes pedres a la motxilla en començar a caminar lliure. La frontera encara no està completament definida i l’acord per repartir els beneficis del petroli al 50% va vèncer ahir i el final de la negociació no sembla proper. (...) El 80% de l’or negre és al subsòl del sud i, encara que Juba planeja construir un oleoducte japonès a través de Kènia, de moment totes les canonades per transportar-lo i comercialitzar-lo passen pel nord.
Xavier Aldecoa, El Sudan del Sud abraça la independència en plena tensió amb el nord, La Vanguardia 10-07-2011.
Violència després
de la independència
L’escalada de violència a la capital del Sudan del Sud
ha causat en els últims quatre dies uns 300 morts i 7.000 desplaçats. Des de
llavors [juliol 2011], el país ha intentat reconstruir-se però cinc anys després
d’aconseguir la plena sobirania no ha tingut ni un moment per refer un
territori castigat per vells conflictes i amb una greu crisi humanitària. La
nova violència no pot fer res més que agreujar encara més una situació ja del
tot insostenible.
El problema segurament és que els dos homes que van
dur el país a la guerra i que estan acusats de delictes molt greus són les
persones validades internacionalment per liderar la pau.
Machar i Kiir havien sigut aliats durant la guerra que
va conduir a la independència i van formar el primer govern sud-sudanès fins
que el desembre del 2013 Kiir va expulsar el seu número dos acusant-lo d’intentar
fer un cop d’estat. Això va reobrir ferides entre les dues faccions. En el
rerefons d’aquell rebrot de violència i de l’actual episodi hi ha el fracàs
dels acords de pau. L’agost de l’any passat, amenaçats per la possibilitat de sancions
i pressionats per la comunitat internacional, els dos rivals [Machar i Kiir]
van signar un pla per cessar les hostilitats i crear un govern de transició i
unitat nacional sense gaire entusiasme. Tots dos lluiten pel mateix: pel
control de l’aparell del poder i dels pous rics de petroli de les regions del
nord, que abans del conflicte injectaven el 98% dels ingressos nacionals.
Però la fragilitat de l’acord de pau es veu mesos
abans, amb l’aprovació al Parlament –controlat per l’SPLM del president– d’una
nova distribució territorial amb 28 estats, “delimitats segons les ètnies”. Les
noves delimitacions deixen la majoria de pous petroliers sota el control del
grup dinka, al qual pertany Kiir. La situació ha provocat, segons Navarro, més
conflictes i actors armats en un país que ja està molt militaritzat, ja que les
protestes no només s’han sentit des de les files dels nuer de Machar sinó també
des de grups minoritaris que queden discriminats per les noves línies administratives.
A més, l’analista subratlla la paralització política que ha patit el país, en
què no hi ha cap mena de previsió per construir estructures d’estat: des de la
hisenda fins a la seguretat.
Com a tots els països africans, el Sudan del Sud és un
país extremadament ric en grups culturals i lingüístics. Però aquesta divisió
ètnica no és “la causa del conflicte”, argumenta un membre d’Africaye, que
considera que “les elits del país han instrumentalitzat les diferències
ètniques”, un discurs que ha arrelat en el relat internacional” per explicar o
justificar ja no només el conflicte sud-sudanès sinó la majoria dels de
l’Àfrica. De la guerra amb el veí Sudan queden, a més, tres conflictes oberts a
les regions del Nil Blau, Abyei i el Kordofan del Sud que esperen l’oportunitat
per autodeterminar-se.
Marta Rodríguez, Els líders del Sudan del
Sud fan una criada a l'alto el foc, Ara 12-07-2016
