Els sis països fronterers amb l'Àrtic –Canadà, Estats Units, Rússia, Noruega, Dinamarca (per la part que té a Groenlàndia) i Islàndia- es comencen a posicionar per a batalles, al menys diplomàtiques, per territoris la sobirania dels quals en altres temps no interessava a ningú més que als esquimals. Reivindican territoris abismals, un submarí rus va posar una senyera de titani en el fons del mar, sota el Pol Nord, l'estiu passat, (...) en defensa "dels interessos estratègics, científics i de defensa" russos, segons el president rus Vladimir Putin.
Mentre cada país té drets d'explotació en una franja de 200 milles nàutiques (370 kilòmetres) de la seva costa, reclamacions a més distància depenen de qüestions espinoses com l'extensió de les plataformes continentals. Hi ha disputes entre Noruega i Rússia per zones del mar Barents properes a les illes Svalbard pels seus dipòsits de carbó.
Andy Robinson, Menos hielo, más petróleo, La Vanguardia 29-02-2008.
(...) Rússia reivindica una part del llit àrtic per considerar-la una prolongació del seu territori, argument refusat per una comissió de les Nacions Unides.
(...) La dorsal Lomonosov –que es prolonga tant com Groenlàndia- podria ser reivindicada amb motius similars per Dinamarca; en qualsevol cas, serà de menester una mediació internacional.
The Independent, Londres, 3/VIII/2007
Audaz... y muy peligorso, La Vanguardia 5-08-2007.
