L’únic condemnat per l’atemptat de Lockerbie, el libi Abdel Baset Ali al Megrahi, ha estat posat en llibertat [per raons humanitàries: pateix un càncer de pròstata i li donen tres mesos de vida] gairebé 21 anys després que una bomba, l’origen de la qual mai ha estat aclarit del tot, explotés en un avió de la Pan Am que cobria la ruta Londres-Nova York i caigués desintegrat sobre el petit poble escocès. (...).
Que l’alliberament del condemnat per terrorisme aixecaria ampolles ja es veia venir (...). El portantveu de la Casa Blanca (...) va expressar la disconformitat del president. (...).
Però tan el Foreign Office com Downing Street van permaneixer muts, recolzant-se en el tecnicisme que la decisió corresponia exclusivament al Govern d’Edimburg (la seva carta d’autonomia li concedeix competències de justícia, i va ser un tribunal escocès (...) qui el va trobar culpable al libi el 2001).
(...) “La decisió no té res a veure amb la justícia, més aviat amb el petroli”.
(...) Les teories de la conspiració sempre han planejat pel damunt del cas, alimentades pel molt temps transcorregut des que es va produir l’atemptat i els serveis intel·ligència d’EUA i Gran Bretanya van apuntar finalment al coronel Gadafi, amb unes relacions amb les potències occidentals ni molt menys tan cordials com ara. De fet, el lliurament d’Al Megrahi, que finalment només h complert vuit anys a la presó, i un altre acusat (trobat innocent) va ser una de les condicions per a que Líbia fos esborrada de la llista de patrocinadors del terrorisme. Ara se la veu com el segon major productor de petroli d’Àfrica, i el seu cru i gas natural són vistos com possibles alternatives als russos.
Rafael Ramos, Libia da trato de héroe al acusado del caso Lockerbie, La Vanguardia 21-08-2009.