La manca de menció de la promoció de la democràcia [en el discurs d’Obama al Caire] va irritar als neoconservadors europeus i nord-americans, els quals pensen que Occident te la missió redemptora de salvar, especialment als àrabs, dels seus governs repressius.
La promoció de la democràcia segons George Bush i Condolezza Rice anava vinculada a la ‘guerra contra el terror’, de la mateixa manera que durant la guerra freda, democràcia i anticomunisme eren una sola cosa.
(...) Per primer cop, Washington afirma que no vol interferir en els assumptes interns d’altres apïsos. (...) En el passat no llunyà, Washington recolzava qualsevol tipus de règim mentre fos útil als seus interessos.
(...) En el món àrab recorden que Estats Units els va animar a revelar-se i després els va abandonar, igual com va impulsar a votar als palestins però va boicotejar a Hamas quan va triomfar.
(...) Durant molt de temps Estats Units i Europa han practicat la hipocresia d’enarborar la democràcia i els drets humans mentre recolzaven als Pinochet i als Mobutu. És important que es comenci a reconèixer a Washington i Europa que la democràcia la construeixen els actors locals i no es promociona des de fora, i que el president proclami la no ingerència a la vegada que situa el diàleg i els drets humans la davant.
Mariano Aguirre, Democracia: ¿diálogo o promoción?, La Vanguardia 7-07-2009.
