La reconciliació té el seu preu. (...) Només cinc dies després de la visita realitzada pel president francés Nicolas Sarkozy a Kigali, (...) la que va ser esposa de Juvenal Habyarimana va ser detinguda ahir (...) en ares d'una ordre internacional d'arrest per genocidi dictada pel Govern de Ruanda. (...)
"Volem que els responsables del genocidi siguin trobats i castigats", va declarar la setmana passada Sarkozy davant el president ruandès, el tutsi Paul Kagame, decidit a acceptar la ma estesa de França després d'haver-la acusat de complicitat en el genocidi. Dit i fet. (...) Agathe Habyarimana (...) resident a França des que el 1994 va ser evacuada de Ruanda pels militars francesos, va ser arrestada en el seu domicili (...) al sud de Paris. (...) "És una dels principals planificadors del genocidi", va declarar des de Kigali el ministre de Justícia ruandès (...). Agathe Habyarimana haurà de ser presentada en un termini de deu dies hàbils davant del Tribunal de Cassació de Paris, el qual es pronunciarà sobre la seva eventual extradició. (...)
Quan Kigali va dictar l'ordre d’arrest internacional el 2004, Agathe Habyarimana va sol·licitar asil polític a França, una demanda que ha estat definitivament refusada fa poc (...).
La denegació d’asil deixa, en principi, la via expedita per a la seva extradició. La justícia francesa, no obstant, si bé ha acceptat enviar davant del Tribunal Penal Internacional d'Arusha a diversos sospitosos d'estar implicats en el genocidi de 1994, s'ha negat fins ara a extraditar a ningú a Ruanda. En tres ocasions, el Tribunal d’Apel·lació de Paris ha considerat que no hi havia garanties d'un judici just.
(...) El nou règim del president Paul Kagame (...) va acusar a França de complicitat i el 2006 va trencar relacions diplomàtiques amb Paris després que un jutge francès acusés als seus col·laboradors de l'atemptat contra el president Habyarimana. Des de la seva elecció el 2007, Sarkozy va cercar recomposar les relacions.
Lluís Uría, Francia detiene por genocidio a al viuda del asesinado presidente de Ruanda, La Vanguardia 3-03-2010.
Diverses lectures de la popularitat del president
La popularitat del governant té diverses lectures. Part de la població el segueix veient com el líder militar va acabar amb el genocidi quan el món va girar l'esquena a Ruanda: a l'inici de la massacra, l'ONU va ordenar la retirada de les seves tropes.
Kagame també té una bona premsa a Occident. Europa i Estats Units no veuen amb mals ulls a un polític que ha donat estabilitat a un estat convuls i ha aconseguit revolucionar –per a bé- l'economia del país. (...)
Per a [l'analista africà] Johnson, la bona marxa de Ruanda convida a que Occident faci la vista grossa. "Davant l'absència de llibertat, s'ha de reconèixer que econòmicament Ruanda ha tingut un dels majors progressos d'Àfrica; i la bona gestió de l'ajut internacional agrada a britànics i americans", senyala.
Xavier Aldekoa, Kagame se impone a la democracia, La Vanguardia 10-08-2010.
Història per comprendre el present
Esqueixada pel genocidi de 1994, Ruanda es va reconstruir ràpidament en el camp econòmic i, sota influència francesa, va virar immediatament per rebre un rotund suport d'EUA i el Regne Unit. La nova constitució va eliminar la menció a tutsis i hutus. I, malgrat al multipartidisme oficial, és el Front Patriòtic Ruandès (FPR) qui dirigeix el país amb ma de ferro des de llavors.
En aquest temps, l'estabilitat i el desenvolupament han anat de bracet amb la pertinaç ingerència en la República Democràtica de Congo (RDC) i el pillatge dels seus recursos naturals en la part est (or, estany, tàntal...), amb la benedicció de Washington, que se'n beneficia d’aquests. Una ingerència justificada al·legant la persecució de rebels hutus.
L'artífex de tots aquests canvis és el president Paul Kagame, que dilluns va tornar a guanyar les presidencials. (...)
Els tutsis [Kagame és tutsi], l'ètnia minoritària a Ruanda, van ser els privilegiats dels colonitzadors. Amb la independència, el 1962, la situació va donar un tomb i els hutus, majoritaris, van prendre les regnes del país. Un sector dels tutsis va fugir a Uganda, des d'on van efectuar nombroses incursions per reprendre el poder. El 1994, en perpetrar-se el genocidi per part de radicals i militars hutus contra tutsis moderats, Kagame va dirigir militarment la invasió de Ruanda des d'Uganda. El juliol d'aquell any va entrar triomfalment a Kigali mentre uns dos milions d'hutus fugien, en especial a l'est del Congo. Des d'allí el rebels hutus van fustigar Ruanda.
Per posar fi als atacs, les tropes de Kagame van envair el 1996 l'est del Congo, van tancar camps de refugiats, els van obligar a retornar a Ruanda i van perseguir als milicians fugits fins a Kinshasa, cometent autèntics crims de guerra. Un any després les tropes ruandeses van donar suport als rebels congolesos per enderrocar al president Sese Seko i substituir-lo per Lauren Kabila.
Kagame (...) va convocar les primeres presidencials el 2003, guanyades per majoria aclaparadora. L'oposició denuncia repressió, reconeguda per Amnistia.
Myriam Josa, Rentabilizando un genocidio, La Vanguardia 11-08-2010.
Temes relacionats: Estabilitat al Nord a canvi del drets humans al Sud; Herències de la colonització
