[A
Portugal] els ciutadans sabien que votaven un corrupte que els robava, però el
corrupte també feia bones obres. [...] És una realitat que el sistema judicial
funciona malament. Els canvis haurien de començar a les facultats de dret: és
on neix part del problema. Part dels implicats en els processos de corrupció a
gran escala estudien a la mateixa escola que el jutge que porta el cas.
Hi
ha dos factor que fa que un país sigui més propens a la corrupció. Primer,
causes més congènites que expliquen que els organismes desenvolupin la seva
activitat [el nivell de transparència, la cultura cívica dominant...]. Després
hi ha factors específics que expliquen la possibilitat que hi hagi corrupció en
un determinat organisme [en una bombolla immobiliària pressió per a la
construcció...].
Els
països nòrdics i els anglosaxons són menys corruptes perquè les institucions
donen una bona resposta als problemes.
Els
problemes de finançament polític són vells. Max Weber, a finals del segle XIX,
quan es creava el sistema de partits, ja deia que el capítol de finançament
dels partits polítics era dels més opacs.
La
corrupció és un problema comú. Des dels anys 80 estem vivint successives onades
de corrupció sistèmica institucional. En alguns casos estem parlant gairebé de
corrupció legal: legislació feta per beneficiar un grup econòmic reduït. Hi ha
una sensació total d'impotència. La magistratura no pot actuar perquè no hi ha
crim: són negocis mal fets. No podem fer-hi res. ¿Podem castigar-ho amb el vot?
Tampoc, perquè moltes vagades els fets es descobriran quan el ministre ja
estigui al sector privat.
El
finançament del polèmic referèndum [d'independència] és un problema menor i ni
s'ha d'utilitzar per legitimar una extradició que no té valor jurídic.
Albert Llimós, entrevista a Luis de Sousa,
"El problema de la corrupció neix a les facultats de dret: els jutges
estudien amb els implicats", Ara 11-06-2018.
