L'exèrcit
italià va portar uns quants caps de bestiar al nord de l'Àfrica i, el1887, el
virus de la pesta bovina es va escampar per tot el continent, des d'Eritrea
fins a Sud-àfrica, va provocar la mort d'una àmplia varietat d'animals i en
alguns casos va aniquilar el 95% dels ramats.
Va
infectar antílops, nyus i altres herbívors de tot l'ecosistema. L'impacte no es
va limitar als animals. Com que són herbívors i en van morir moltíssims, això
va repercutir en la vegetació: van créixer arbres en llocs on se'ls haurien
menjat. En altres llocs, el fet que el bestiar hi deixés de pasturar va crear
un hàbitat molt atractiu per a la mosca tse-tse, portadora de paràsits que
causen la malaltia de la son. Els canvis ecològics d'aquesta mena poden durar
segles o fins i tot mil·lennis.
La
pesta bovina i la sequera van provocar la mort de molta gent. El 1891, un
explorador va calcular que per aquests motius van morir os terços del poble
massai, que viu del bestiar. La pesta bovina va arrasar en gairebé un instant
la riquesa de l'Àfrica tropical, Gràcies a campanyes intensives de vacunació,
el 2011 la pesta bovina es va eradicar totalment de l'Àfrica i també de tot el
món.
Jim Robbins, Milers de milions de virus
cauen del cel cada dia, Ara5-05-2018.
