Per completar els aspecte de la democràcia tractat en temes anteriors, afegim aquí uns altres temes per poder veure la democràcia des d'una altra perspectiva històrica i enfocament.
Per a les constitucions modernes –a partir de la d'EUA (Filadèlfia, 1787)- el subjecte dels drets i de els llibertats és l'individu, el ciutadà. No ho és la tribu, el clan o la família més o menys extensa. De fet en això consisteix la modernitat de la civilització occidental, en considerar jurídicament com individus lliures i iguals, sense distinció, als qui des d'altres punt de vista poden ser designats com homes, dones, nens, joves, ancians, fills, pares o esposes.
Afred Font Barrot, Patriarcalismo fiscal, La Vanguardia 7-12-2009.
Els analistes europeus sovint no tenen en compte que [l'actual] sistema nord-americà va ser fundat per ciutadans lliures que escapaven dels tirans, i per això, va ser concebut com un continu 'check and balance' (contrarestar i equilibrar) poders. I, sobretot, modula el poder presidencial.
[Aquest equilibri té les seves virtuts]. Però amb ell cap president, per molt popular que sigui, pot governar sense comptar amb cert recolzament del Congrés (...).
Lluís Amiguet, entrevista a Elisabeth Rosenthal, "Hemos de aprender mucho de la Unión Europea ", La Vanguardia 3-02-2010.
Les primeres democràcies modernes
(...) democràcies és per [als lliberals de la primera meitat del segle XIX] sinònim d'igualtat, i , per tant, d’amenaça a l'equilibri social. Bolívar (...) compartia aquells escrúpols i va idear fórmules constitucionals com el "senat hereditari" o la "cambra de censors" per a, en les seves paraules, "temperar la democràcia amb institucions aristocràtiques". (...)
Moltes de les fórmules autoritàries que va idear Bolívar, inclosa la "presidència vitalícia", treta de la Constitució haitiana, estaven inspirades en la certesa que societats com les hispanoamericanes, modelades per tres segles de règim colonial, corporatiu, esclavista i estamental, no podien constituït, d'un dia per altre, ciutadanies modernes. Però Bolívar va atorgar a aquest diagnòstic, típicament il·lustrat, un accent republicà el qual tenia com a finalitat la creació de comunitats virtuoses mitjançant l'educació cívica i d'una gradual igualació de drets i deures.
Rafael Rojas, El bicentenario y la tradición republicana, El País 22-11-2009.
Democràcia entre països
"Quatre o cinc països no han de decidir el destí del món, s'ha d'escoltar els arguments de l'altre", va afegir [el ministre xinès d'Assumptes Exteriors, Yang Jiechi].
(...) polítics i experts del Nord debaten [a la Conferència de Seguritat de Munich] sobre els problemes del món; des de recursos i poder fins control d'armaments i proliferació (...).
"En el nostre país tenim la cinquena part de la població mundial, però no per això ens creiem amb dret a dir com han de funcionar les coses al món, tenim la modèstia d'escoltar las altres", va assenyalar amb un clar retret a les potències occidentals. "Tots els països són iguals i mereixen ser escoltats per igual, independentment de quin sigui el seu poder; una Xina més moderna continuarà tractant als altres com iguals", va dir Yang (...).
Rafael Poch, Pekín advierte que "cuatro países no pueden decidir el destino del mundo", La Vanguardia 6-02-2010.
La democràcia, té la mateixa importància per a tots els nivells econòmics?
[Sí, els xinesos, però...¿i la democràcia?] Posi's a la pell d'un camperol xinès que lluita per tenir menjar, aigua, un sostre, una mínima sanitat... I ho aconsegueix gràcies a una educació bàsica universal. ¿De veritat li preocupa tant la definició d'exquisita democràcia parlamentària que fan aquí els intel·lectuals occidentals?
Lluís Amiguet, entrevista a Raj Srivastava, "En vez de dar subsidio al parado, déselo al empleador", La Vanguardia 19-08-2010.
Articles inclosos en el tema present:
