(...) tenim els nous drets, mal protegits a la Constitució de 1978 o desconeguts en aquesta. La majoria de ciutadans noten que en el seu patrimoni jurídic hi manquen aquets drets, els quals són fonamentals per a ells i inclús de més interès que les llibertats cíviques, aquestes sí perfectament tutelades per la Llei Fonamental. La
La llista dels nous drets és llarga. Allí s'hi troben, esperant la tutela dels poders polítics, el dret a la vivenda, el dret al treball, el dret al medi ambient, el dret al patrimoni comú de la humanitat, el dreta al desenvolupament. També s'hi podria incloure el dret a la pau. Altres drets, com els relatius a la protecció i cura de la salut, gaudeixen només d'una protecció imperfecta. El mateix es podria afirmar al dreta a la cultura. (...)
[En el text constitucional de 1978] es proclama que "tots els espanyols tenen dret a gaudir d'una vivenda digna i adequada", i que "tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de la professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer ls seves necessitats i les de la seva família". (...) Però els ciutadans comuns, els homes i les dones que composen la majoria de la societat, pateixen d'unes privacions que, sota l'imperi de la Constitució, s'haurien d'haver eradicat.
L'argumentació és molt simple:
- Si la Constitució reconeix a tots els espanyols el dret a gaudir d'una vivenda digna i adequada, perquè els meus fills, i els fills dels meus amics, no troben res que els serveixi de llar?
La pregunta es repeteix, en termes semblants, pels que estan marginats en la distribució dels llocs de treball, o pels que pateixen la contaminació o comproven que la seva salut no està ben cuidada. Són els nous drets, inclosos en la Constitució, però amb una protecció ineficaç d'aquests. (...)
S'ha assolit un nivell alt del gaudi de la llibertat d’expressió i d'informació, de reunió i associació, de la llibertat religiosa i de les altres que, en la història europea, van aparèixer primer. Però, per a què serveixen aquestes llibertats als que no troben treball, o han de romandre diversos anys esperant una vivenda, o, en suma, als milions d'espanyols considerats "pobres" en totes les estadístiques?
El motiu de la desesperança que genera la democràcia política rau a l'article 53 de la Constitució. Suposo que es va considerar molt enginyós deixar fora de l’empara real i efectiu als drets de més contingut social i econòmic, de la mateixa manera que els nous drets. Va ser la gran trampa i, passats els primers temps d’entusiasme per les llibertats, els seus mals efectes es comencen a produir.
Els autors de la Norma Suprema distingeixen tres classes de drets. Els de major importància, segons ells, poden ser invocats davant dels tribunals de justícia i, en el cas de ser violats per una autoritat o poder públic, rebran la tutela ràpida del Tribunal Constitucional una vegada exhaurides insatisfactòriament les vies judicials ordinàries. És el que succeeix amb els drets de contingut i significació lliberal, els que es necessiten per vertebrar la democràcia política.
Altres drets dels ciutadans, entre el quals hi figura el dret a la propietat, gaudeixen d'un estatut inferior. No es pot arribar al Tribunal Constitucional en la seva defensa. Les lleis hauran de respectar el seu contingut essencial i els poders públics es troben vinculats per aquests drets. Però les formulacions retòriques, sense transcendència efectiva, corresponen a les que mencionen els nous drets. El mencionat article 53 diu que el seu reconeixement, respecte i protecció informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics. Però no hi ha sanció prevista per aquells que oblidin aquesta recomanació constitucional.
Penso que, en les actuals circumstàncies, s'ha de tornar a llegir –i començar a complir- el paràgraf segon de l'article 9. "Correspon als poder públics (...) promoure les condicions per a que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud, i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social". (...)
El que avui funciona a Espanya no satisfà a molts. Però no s¡ha d'atribuir el desencant a les limitacions pròpies de la democràcia, sinó a deficiències en el desenvolupament de la fórmula.
Manuel Jiménez de Parga, Los nuevos derechos, La Vanguardia 6-05-1990.
