El tàndem Washington i Wall Street
La relació de Washington amb Wall Street cada dia és més esquizofrènica. Per una banda, el Congrés tracte de mostrar el dur que pot ser amb el sector financer introduint una llei dissenyada ostentosament per prevenir un altre quasi enfonsament total i salvació pels que paguen els impostos. (...)
Per altra banda, el dos partits van a Wall Street cercant donacions per les campanyes per finançar necessaris anuncis televisius importants. En els darrers anys la indústria financera ha esdevingut la segona font de les contribucions a les campanyes a Nord-Amèrica –just darrera de la indústria sanitària. Inclús mentre el Congrés debat la legislació per domar-ho, Wall Street està conduint una guerra d'ofertes entre els partits per a la seva continuada beneficència. Més del 60% (...) del donat per la indústria financera per finançar les eleccions de 2010 ha anat als Demòcrates, però des del gener ho ha canviat al camp dels Republicans. (...)
És difícil mossegar les mans que t'alimenten, espacialment quan estàs competint pel menjar.
(...) La majoria de la gent no entén les complexitats de les finances, i encara no coneixen exactament que va fer Wall Street per dur l'economia a la vora del precipici. La dependència dels dos partits de la indústria financera pel seu suport polític inevitablement alimenta sospites que els projecte de llei no és prou dur. (...)
Les estretes connexions entre Washington i Wall Street no són novetat, per descomptat, espacialment en el referent a Goldman. Hank Paulson va dirigir el banc abans d'esdevenir el secretari del Tresor amb George W. Bush. Robert Rubin va seguir la mateixa trajectòria amb Bill Clinton i després va tornar a Wall Street a dirigir el comitè executiu de Citigroup. (...) Uns 250 ex membres del Congrés ara estan fent lobby a favor de la indústria financera. El mateix president Barak Obama va rebre uns 15 milions de dòlars de Wall Street durant la seva campanya de 2008, dels quals gairabé un milió va venir dels empleats de Goldman i les seves famílies.
Els polítics no poden continuar amb la doble via. La relació íntima entre Washington i Wall Street està erosionant la confiança amb el govern (...).
Si Washington sabés el que és bo per a ell i per a la nació, trencaria les connexions financeres amb Wall Street. (...) Aquest objectiu s'ha fet més difícil d'assolir amb una recent decisió grotesca de la Cort Suprema al mantenir que les corporacions, incloent les empreses financeres, tenen el dret de gastar quantitats il·limitades en les campanyes polítiques.
Robert Reich, Time to take Wall Street out of Washington, Financial Times 26-04-2010.
Temes relacionats: 6.3.10 Portes giratòries
