El diagnòstic [de la crisi d’identitat del laborisme britànic] és relativament simple: un complex d’Èdip que l’ha dut a matar sense saber-ho al seu pare (l’esquerra marxista) i a casar-se amb la seva mare (Tatcher i el liberalisme econòmic). (...)
Després de privatitzat tot el privatitzable, contraure núpcies amb el gran capital i tornar-se més papista que el papa en la defensa del lliure mercat, el New Labour es troba amb (...) que les idees neoliberals que va abraçar amb tan entusiasme han passat de moda com a conseqüència de la crisi: els excessos de la banca han posat l’intervencionisme estatal novament en boga.
(...) Brown ha temptat a les classes mitjanes i baixes amb la promesa d’assistència social gratuïta a casa seva per als vells, de millorar les escoles i donar ajut extra als alumnes endarrerits i de legislar per neutralitzar el càrtel de les empreses energètiques i reduir el cost de l’electricitat i dur la banda ample a totes les llars en tres anys.
(...) Si el Labour vol tornar a ser el partit de la igualtat i la justícia social, potser l’hora de l’acció haurà arribat massa tard. L’Èdip Blair va matar a l’esquerra britànica i ressuscitar-la seria un miracle.
Rafael Ramos, El Labour recula hacia la izquierda en busca de la identidad perdida, La Vanguardia 19-11-2009.
