Els intel·lectuals i els polítics compromesos amb la refundació de l'esquerra europea haurien de tenir molt clar: la major traïció que l'esquerra ha comès a les classes populars és la renúncia als valors. Perquè l'Europa del benestar va néixer inspirada en grans principis com la llibertat, la igualtat i la solidaritat, però es va forjar gràcies a valors com l'esforç, la voluntat de superació, l'austeritat, l'honradesa, l'educació, el respecte i la cohesió familiar , que van ser compartits per àmplies capes de la societat, però que les classes mitjanes i treballadores van assumir amb especial intensitat per convertir-los en les eines de la seva emancipació.
Durant dècades, l'esquerra va estar compromesa amb aquest procés i treballar perquè les societats europees compensaran l'esforç de les classes populars equiparant les seves oportunitats a les de les classes privilegiades. En tot aquest temps, milions d'europeus van accedir a la plenitud dels seus drets de ciutadania, en un procés que va culminar amb l'extensió gratuïta i universal de la sanitat i l'educació. Ni els utòpics més ambiciosos s'havien atrevit a somiar una Europa tan igualitària en les seves oportunitats.
Però el benestar va portar amb si una societat benestant, autocomplaent i indolent, que a poc a poc ha donat pas a la indisciplina, el desordre i l'abús, i posa en risc les principals conquestes socials del segle XX. Paral·lelament, intel·lectuals i dirigents polítics de l'esquerra s'han perdut en propostes absurdes (...). Preocupats només per l'estètica revolucionària dels seus plantejaments, els integrants d'aquesta esquerra desorientada han renegat dels valors tradicionals de la nostra societat i els han etiquetat com conservadors i contraris al progrés. A poc a poc, l'obsessió per donar curs a la llibertat individual i per prioritzar drets per a tota classe de minories està ofegant la llibertat i els drets de la majoria. Una traïció en tota regla, perquè s'ha demostrat que la pèrdua de valors en el conjunt de la societat està dinamitant el benestar del qual depenen treballadors i classes mitjanes, però porta sense cura als privilegiats que blinden els seus fills en sistemes privats perfectament competitius . (...)
La responsabilitat de l'esquerra és, doncs, enorme, encara que no exclusiva. La pèrdua de valors és culpa de tots els sectors socials, i els afecta a tots ells gairebé per igual (...). No només és evident que l'individualisme, l’egocentrisme i una creixent amoralitat són característiques freqüents en tots els segments de la societat i en tots els grups polítics, sinó que, de fet, avui ja és impossible traçar nítidament les fronteres entre ells. La pèrdua de valors és una responsabilitat compartida gairebé des del triomf del desenvolupisme: es dóna entre els partidaris de la dreta liberal i entre els socialistes; es dóna entre els radicals extraparlamentaris i es dóna molt especialment entre els ex comunistes, que al seu dia van canviar la vella religió marxista per nous fanatismes i idolatries.
La responsabilitat de l'esquerra és, doncs, enorme, encara que no exclusiva. La pèrdua de valors és culpa de tots els sectors socials, i els afecta a tots ells gairebé per igual (...). No només és evident que l'individualisme, l’egocentrisme i una creixent amoralitat són característiques freqüents en tots els segments de la societat i en tots els grups polítics, sinó que, de fet, avui ja és impossible traçar nítidament les fronteres entre ells. La pèrdua de valors és una responsabilitat compartida gairebé des del triomf del desenvolupisme: es dóna entre els partidaris de la dreta liberal i entre els socialistes; es dóna entre els radicals extraparlamentaris i es dóna molt especialment entre els ex comunistes, que al seu dia van canviar la vella religió marxista per nous fanatismes i idolatries.
Rafael Nadal, La traición de la izquierda, La Vanguardia 24-02-2011.
