Si en alguna cosa hem viscut aquesta setmana ha estat en un Estat judicial. Tot el present i el futur del país semblen a mans d’administradors de justícia. (...)
(...) Els jutges i les causes que arriben a les seves mans marquen així l'agenda política, mentre la política es retira discretament, el Parlament desapareix d'escena i els dirigents de més èxit, ¿què fan?. Defensar-se d'acusacions, o convertir-se en comentaristes de resolucions judicials. (...)
(...) I si els jutjats més importants ocupen el seu temps i els seus mitjans en investigar o castigar la corrupció, és que tenim un problema seriós i estès: prop de vuit-cents casos pendents de judici a Espanya (...).
Més enllà de les situacions personals dels Bárcenas o dels Matas, hi ha una malaltia que fa que gairebé tot estigui sub júdice en aquest país. Funciona l'Estat de dret, però quelcom anòmala succeeix quan d'algun jutjat depèn ni més ni menys que la memòria del franquisme, la revisió dels mecanismes de control de les administracions públiques, la neteja interna dels partits o la divisió de poders. I al rerefons (...) la manipulació partidista de la policia judicial. (...)
Fernando Ónega, Estado judicial, La Vanguardia 10-04-2010.
