L'Aràbia
Saudita tem l'expansió de l'Iran: consideren que els houthis són al mà de Teheran
i per això volen liquidar-los. Però els houthis també són part del poble
iemenita. Abans al Iemen no hi havia diferències entre xiïtes (houthis) i sunnites:
Riad i Teheran les han fomentat.
Hi
ha pressions de l'Aràbia Saudita per intentar que el tema del Iemen quedi a
l'ombra. Tenim informes sobre la utilització de bombes de dispersió, hi ha
condemnes contra l'Aliança però els saudites sempre aconsegueixen tapar-ho.
També pressionen les ambaixades per no donar visats als refugiats iemenites:
només Egipte les accepta. Altres països com Suècia i Alemanya, o els Estats
Units i la Gran Bretanya, els deneguen sistemàticament.
Els
joves mantenen l'esperit de la revolució del 2011. A sanà, sota el control dels
houthis, es considera que la revolució va ser el 2014. Al sud no reconeixen cap
revolució, perquè lluiten per la recuperació de l'estat dl sud. De fet el país
mai ha arribat a estar unificat. El 1990, amb la unificació, no hi va haver cap
tipus de visió de futur ni es van establir estructures. Les diferències entre
els règims del sud i del nord no es van
arribar mai a superar: al sud hi havia un sector públic fort, indústria i
institucions estatals funcionals, i en canvi al nord l'estat era molt dèbil. La
revolució del 2011 la van protagonitzar els joves tant al nord com al sud i
aquí va ser on l'Aràbia Saudita va intervenir per frenar la revolució. Però al
Iemen qui va fer fracassar la revolució van ser les ingerències estrangeres,
com ara ha passat a Síria.
Cristina Mas, entrevista a Wafa Abdul Fatah
Ismail, "A la guerra del Iemen només hi ha perdedors", Ara
26-03-2018.
