Quan els presidents abandonen la Casa Blanca solen aprofitar la seva credibilitat i els seus excel·lents contactes per fomentar la pau, com Jimmy Carter, o per forrar-se de diners, com Bill Clinton. Blair, que sempre va ser un polític llest, ha aconseguit fusionar ambdues tasques. (...)
Blair serveix Déu, i a Mamón. Ha creat una empresa, Tony Blair Associates (TBA), la finalitat de la qual és semblant al de la més coneguda Kissinger Associates, fundada per l'ex secretari d'Estat d'Estats Units. TBA és on es concentren els dines de les diferents fonts d’ingressos que ha generat Blair des que va deixar la política.
(...) Seguint l'exemple de Clinton, cobra 100.000 dòlars per cada una de les moltes conferències que ha donat a Estats Units. (...)
Però la seva principal font d'ingressos prové de contractes d’assessoria política i econòmica a governs i a grans empreses internacionals, principalment en els països àrabs. 'The Sunday Times' de Londres estima que, excloent la venda del seu llibre de memòries, Blair actualment està ingressant uns sis milions d’euros l'any, amb grans possibilitats que aquesta xifra es multipliqui per dos els propers anys degut a contractes de consultoria signats o està en procés de signar a Kuwait, Abu Dhabi i Aràbia Saudí.
Va iniciar la seva carrera fora de la política venent la seva experiència i coneixements al banc d'inversions nord-americà J.P.Morgan, a Zurich Financial Services, i a Tesco, la gran cadena britànica de supermercats que necessitava el seu ajut oer dur a terme els seus plans d'expansió a Orient Mitjà, precisament on Tony Blair està concentrant els seus plans d'expansió. Aquesta estratègia permet a Blair aprofitar al màxim el seu temps, ja que és aquesta la regió del món on exerceix el seu paper d'enviat per a la pau. Un dia es pot reunir amb caps de Govern per proposar idees que podrien contribuir a la pau i el següent té l'oportunitat de reunir-se amb gent de negocis per proposar idees que li podrien generar molts diners. El gener d'aquest any [2009], Blair es va reunir amb l'emir de Kuwait en el seu paper d'enviat per a la pau. Unes setmanes després es va descobrir que Tony Blaiar Associates havia signat un contracte per assessorar el Govern d'aquell país. ...)
A principis d'aquest any [2009] es va donar un altre exemple del que alguns comentadors britànics consideren un conflicte d’interessos, aquesta vegada amb Aràbia Saudí. Es va reunir un dia amb el rei Abdulà per parlar sobre la situació en el territori palestí de Gaza, després de la invasió israelià, de desembre de l'any anterior, i dos dies després es va entrevistar amb el nebot del rei (...), l'home de negocis més ric del món àrab.
Jorn Carlin, Entre el dinero y la gloria, El País 29-11-2009.
