Quant val l'agenda de Felipe González? ¿I la seva capacitat de negociació? La intuïció ens diu que molt. En un món cada vegada més ample i aliè, en el qual la internacionalització de les empreses cotitzades és un requisit obligatori, gaudir dels contactes d'un expresident del Govern (1982-1996) resulta un agafador per a generar negoci. Així que els 126.500 euros que percep a l'any per formar part del Consell d'Administració de Gas Natural sembla que es justifiquen amb certa facilitat. "Sóc un gran partidari que les empreses espanyoles, especialment les més globalitzades, incorporin als seus consells a persones com Felipe González, que tenen un elevat coneixement d'Espanya, un gran prestigi internacional i contactes del més alt nivell", reflexiona Guillermo de la devesa, conseller del Banc Santander i antic secretari d'Estat d'Economia i Hisenda. I postil·la: "Hauria passar molt més sovint, perquè si no es malgasten recursos humans molt valuosos per al país".
(...) Cada vegada són més els polítics que es veuen seduïts pel món de l'empresa. Juan Costa , Jordi Sevilla, Josep Piqué, Rodolfo Martín Villa, Rodrigo Rato, Isabel Tocino, Narcís Serra, José María Aznar, Javier Solana, Luis de Guindos ... La llista és molt llarga. Al cap i a la fi, com assenyala Matías Rodríguez Inciarte, exministre de la Presidència amb Leopoldo Calvo-Sotelo entre 1981 i 1982 i actual vicepresident tercer del Santander, "la política proporciona una visió de les coses des de l'altre costat", la qual cosa ajuda a entendre amb més precisió com es construeixen les relacions entre l'Estat i l'activitat empresarial.
Aquesta habilitat per a comprendre tots dos universos potser és la qualitat més apreciada per les grans corporacions a l'hora d'incorporar un polític a les seves files. Encara que tot depèn del seu perfil concret. "En el cas d'un ex president de Govern, el que busca l'empresa són les seves relacions personals, la seva agenda i la seva capacitat legítima d'influència" (...). "A Espanya, el concepte de lobby o influència té una connotació negativa i no hauria de ser així ". Al cap ia la fi, "anem cap a un món empresarial molt regulat i per moure seran necessàries cada vegada més palanques procedents del món polític" (...).
(...)"Un polític aporta, entre altres coses, un gran coneixement de l'àmbit regulador en una administració concreta" (...).És a dir, habilitat per desembolicar madeixes legislatives en àrees com infraestructures o telecomunicacions. I, alhora, "entendre millor els procediments d'entrada en nous mercats i els pecats que no es poden cometre en ells" (...).
A tot això cal sumar-li "una correcta visió del món i la política global, que és el marc en què es desenvolupen moltes de les activitats de les multinacionals" (...). És la famosa "diplomàcia corporativa". Cal no oblidar que actualment "hi ha companyies que tenen la mida d'un Estat i es necessiten persones que puguin negociar i arribar a consensos al més alt nivell internacional. I en aquest escenari, els polítics de renom resulten molt útils" (...).
(...) no val qualsevol per a qualsevol lloc" (...)." Doncs junt amb els coneixements i l'experiència han de ser capaços d'interioritzar els objectius de la companyia a mitjà i llarg termini ". I hi ha altra excepció. El trànsit del públic al privat sol ser complex. El polític de vegades té el dubte de quan tornarà a la vida política i abandonarà la companyia. Aquesta mirada des de la temporalitat li pot perjudicar en la seva aventura empresarial.
(...)"Treballar en un sector o en un altre no imprimeix caràcter, sinó l'haver treballat en certes circumstàncies i amb unes determinades experiències", puntualitza (...) [un] soci responsable d'administracions públiques de KPMG. (...)
(...) el polític per què es passa a l'empresa privada? Davant d'aquesta pregunta sorgeixen respostes tant espirituals - "satisfer el seu ego" (...)- com materials - "una recerca de majors ingressos" (...).
I és que la diferència entre el que es percep en la vida pública i en la privada és bastant gran. (...)
Banc Santander | ||
Matías Rodríguez Inciarte | 5.339.000 € | Vicepresident 3r, Conseller executiu. Ex ministre de la Presidència. |
Consellers | Retribució (€) | Principals càrrecs anteriors |
Guillermo de la Dehesa | 386.000 | Secretari d’Economia i Hisenda, Economista de l'Estat, Cap d'Oficina del Banc d'Espanya. |
Abel Matutes | 192.000 | Ministre d'Exteriors, membre de la CE i del Parlament Europeu. |
Luis Ángel Rojo | 225.000 | Governador del Banc d'Espanya, Vicepresident de l'Institut Monetari Europeu. |
Isabel Tocino | 132.000 | Ministra de Medi Ambient, Consellera d'Estat. |
(...) a Espanya és molt difícil trobar alts executius que facin el viatge que porta de l'empresa a la política. (...) No obstant això, no passa el mateix en el món anglosaxó. (...)
(...)"L'experiència de directius i empresaris ha de buscar el seu espai en la política, però no com a ganxo electoral i momentani, sinó com una cosa permanent i durador". És a dir, compromís.
Miguel Ángel García Vega, Las compañías tiran de agenda política, El País 9-01-2011.
