Oferta de compra de treballs bruts
Segons documents recentment desclassificats, el president Richard Nixon va conspirar amb el govern militar de Brasil per enderrocar al president xilè Salvador Allende. A canvi, va oferir ajut econòmic. (...).
El 9 de desembre de 1971, en una reunió amb el president brasiler, el general Emilio Garrastazu Médici, Nixon va plantejar la conveniència de col·laborar per enderrocar a Allende. També van parlar de Cuba: Garrastazu Médici es va oferir per enderrocar a Fidel Castro. I Nixon va defensar la necessitat de recolzar als grups de l’exili cubà per assolir aquest fi. Però amb dues condicions. Una, no incitar a aquests grups a emprendre accions que després Washington no podés defensar, com va succeir el 1961 en la invasió de la Bahia de Cochinos. I dos, que “la nostra mà no fos visible”.
Ambdós mandataris, a més, van contemplar la possibilitat de perjudicar al president de Perú, Juan Velasco Alvarado, divulgant que tenia un fill d’una relació extramatrimonial.
“Hem d’intentar evitar nous Allendes i Castros i intentar, en el possible, revertir aquestes tendències”, va dir Nixon en la reunió amb Garrastazu Médici, segons l’informe secret redactat pel conseller de Seguretat Nacional, Henry Kissinger. “Hi ha moltes coses que, com país sud-americà, Brasil pot fer i Estats Units no”.
(...) Segons aquest informe, el general brasiler (...) havia dit que “òbviament Estats Units vol que Brasil faci el treball brut” a Amèrica Llatina.
Marc Bassets, Nixon conspiró con Brasil para derrocar a Allende, La Vanguardia 18-08-2009.
L’assassinat de Frei a Xile
Gairebé 28 anys després de la mort de Frei [DC, president de Xile entre 1964 i 1970], el jutge Alejandro Madrid va arribar a una conclusió que (...) molts sospitaven, però encara es resistien a creure: va qualificar el cas d’homicidi. El magistrat va concloure que l’ex president, el qual el 1982 era la figura principal d’oposició a l’ex dictador Augusto Pinochet i estava sota vigilància dels aparells de seguretat, va ser enverinat (...) per via intravenosa (...). Després, el crim es va intentar cobrir com a mort natural, eliminant proves.
Madrid va processar pel crim a sis persones (...), quatre de les quals van apel·lar. (...) La batalla judicial amenaça amb dilatar l’aplicació de la justícia, però (...) els tribunals han confirmat que “hi va haver homicidi”, i la discussió és més aviat sobre qui el van cometre i quin va ser el seu grau de participació.
(...) Els aparells de seguretat de la dictadura havien entrat en la intimitat de Frei, al convertir en informant el seu xofer (...) a canvi d’una remuneració mensual. Van posar micròfons, van intervenir telèfons i el van seguir inclús fora del país.(...)
Frei era l’home ideal per a una transició. La dictadura, ¿com es podia desembarassar d’un influent opositor? En els processaments, el jutge Madrid sosté que el camí de l’enverinament era coherent amb que es podés “proporcionar una explicació mèdica versemblant per explicar la mort (de Frei)”. (...)
L’oportunitat per al règim de Pinochet es va presentar quan Frei, que no tenia escortes ni comptava amb protecció policial, va decidir operar-se en la clínica Santa María de Santiago. Poc abans que fos internat, la clínica va contractar un grup de militars retirats. En aquest lloc hi treballaven al menys tres metges dels aparells de seguretat, i un d’ells (...) va entrar a l’habitació de Frei sense deixar-hi el registre a la fitxa del pacient el mateix dia en el qual aquest va perdre sang per un error en una sonda (...).
Al morir l’ex president, va començar (...) l’encobriment. (...) sense permís de la família, i escortats per agents, dos metges d’una altra clínica (...) hi van anar a practicar una autòpsia al cadàver, els resultats de la qual es van mantenir ocults duran 20 anys.(...)
La sospita de la intervenció de tercers va romandre latent (...). Però no hi va haver probes fins que el jutge Madrid va exhumar el cadàver i es van trobar rastres [dels verins] en les restes exhumades.
Molts dels fils del cas apunten al químic de la DINA [Dirección de Inteligencia Nacional] (...) enviat a l’exterior per Pinochet quan va tornar la democràcia, el qual va ser segrestat i assassinat el 1995 a l’Uruguay per la intel·ligència xilena, amb recolzament de l’uruguaya, degut a que en sabia massa. (...)
L’exèrcit [durant la dictadura] va experimentar i va produir productes químics i toxines per “eliminar als que es van alçar com un risc per al règim de l’època. (...)
Manuel Délano, Veneno para un magnicidio, El País 27-12-2009.
