(...)
La democràcia té moltes imperfeccions, com ha quedat demostrat amb els
viatges aquest Nadal del primer ministre de França, François Fillon,
convidat distingit de Mubàrak, o el de la ministra d'Exteriors, Michèle
Alliot-Marie, que es va passejar per Tunísia en dues ocasions a l'avió
d'un potentat tunisià associat al clan del fugit president Ben Ali. A
França s'ha organitzat un escàndol de gran escala.
Lluís Foix, Los dictadores son malos aliados, La Vanguardia 10-02-2011.
La
caiguda de Alliot-Marie, que en l'última dècada ha ocupat les carteres
més importants del govern francès -Defensa, Interior, Justícia i Afers
Exteriors-, va començar a forjar-se el 11 de gener, quan en plena
revolta contra Ben Ali, va oferir públicament a les autoritats
tunisianes la cooperació francesa -el 'Savoir faire', va dir en concret-
en matèria de policia antiavalots.
La
seva posició es va fer insostenible després que el setmanari satíric
'Le Canard Enchaîné' revelés, (...) Les relacions que Alliot-Marie
mantenia amb el potentat tunisià Aziz Miled, soci d'un gendre de Ben Ali
en els seus negocis turístics. La titular del Quai d'Orsay, que va
utilitzar en les seves vacances nadalenques a Tunísia el jet privat de
Aziz Miled, es va enredar els peus a mitges veritats i oblits
interessats que van afeblir la seva defensa.
(...)
El president francès, que va justificar les relacions amb els règims
dictatorials àrabs precedents -"Apareixien a ulls de tots com un escut
contra l'extremisme religiós, el fonamentalisme i el terrorisme", va
dir-, va cridar a "Donar suport i ajudar els pobles que han triat ser
lliures". No fer-ho, ha advertit, seria una "falta moral i estratègica",
ja que el fracàs d'aquestes revolucions podria fer-los "caure en la
violència i desembocar en dictadures encara pitjors que les anteriors ".
"No hem de tenir por d'aquest canvi històric", ha dit.
Lluís Uría, Sarkozy sustituye a Alliot-Marie en Exteriores por su resbalón tunecino, La Vanguardia 28-02-2011.
