La socialdemocràcia ara no guanya a les urnes. Però ha guanyat en el terreny dels fets. La crisi hauria enterrat a Europa si no hagués tingut l’Estat del benestar: és la base de la UE , i la UE el reforça. La socialdemocràcia té un problema amb la globalització. Els seus pilars eren: reformisme davant la revolució; equilibri entre Estat i mercat; compromís entre el capital i el treball. Va tenir èxit. Avui és més difícil trobar nous marges per a l’equilibri entre Estat i mercat. Només poden ser supranacionals, per això la socialdemocràcia és europeista. I encara és més difícil el compromís entre el capital i el treball, degut a que es redueix l’afiliació sindical, els treballadors estan més individualitzats. L’individualisme i les concessions que la socialdemocràcia ha fet han trencat l’equilibri bàsic al qual aquesta aspirava, l’equilibri entre individu i societat. La societat no ha d’aixafar a l’individu i l’individu no s’ha de desenvolupar en detriment de la societat. (...)
[La dreta també està descol·locada, però guanya.] Aquesta no oblida mai qui són els seus electors. I ha adoptat el pragmatisme, és a dir, quan convé utilitza els conceptes de l’esquerra per desarborar-la. De manera que l’esquerra ja no és ni tan sols ama del seu propi vocabulari. S’ha de reforçar per recuperar-lo.
Xavier Vidal-Folch, entrevista a Jacques Delors, “Si Europa no se integra, mandarán EE UU y China”, El País 6-12-2009.
